Katharine
Richarson fou una de les millors alpinistes de finals del segle XIX. La seva
excel·lent forma física li permetia emprendre ascensions de gran dificultat
d’una manera excepcionalment. Tant és així que algun dels seus guies deien
d’ella que ni dormia, ni menjava, però que caminava tan de pressa com el
diable. A partir de 1890 realitzà nombroses ascensions amb Mary Paillon.
Tanmateix, set anys després ambdues deixaren el muntanyisme d’elit a causa d’uns
greus problemes de visió de Paillon, qui continuà lligada al món de l’alpinisme col·laborant en diferents revistes
de muntanya com l’Alpine Journal i la RevueAlpine. Destaquen les seves biografies d’algunes
pioneres de l’alpinisme com Meta Brevoort, Isabelle Charlet-Straton, la mateixa
Katherine Richardson i Henriette d’Angeville, la segona dona que pujà el Mont
Blanc. Henriette d’Angeville (Semur-en-Auxois 1794, Lausana, 1871) fou una aristòcrata
francesa, establerta a Suïssa. Gran aficionada al muntanyisme, que practicà
fins que tingué prop de setanta anys, de ben jove es proposà fer el Mont Blanc,
fita que assolí el 4 de setembre de 1838. Malgrat que molts familiars i amics
l’intentaren dissuadir, en considerar que la pràctica del muntanyisme estava
reservada als homes, d’Angeville tirà endavant el seu projecte de forma
metòdica. S’entrenà, es documentà, demanà consell al seu metge, es va fer confeccionar
un vestit especial, que pesava uns set quilos, i va fer testament. A finals
d’agost de 1838 marxà a Chamonix, on contractà sis guies i sis camàlics. D’Angeville
refusà qualsevol ajut, ja que volia arribar al cim pels seus propis mitjans. Un
cop a dalt deixà escrit sobre la neu el lema “voler és poder”. De tornada a
Chamonix fou rebuda com una heroïna i l’endemà organitzà un sopar, on Marie
Paradis (la primera dona que pujà el Mont Blanc) assistí com a convidada
d’honor. L’any següent va escriure l’opuscle LeCarnet Vert,
il·lustrat per notables artistes, on relatà la seva aventura. Malgrat que
d’Angeville no fou la primera dona que va fer el Mont Blanc, si seguim el
criteri del bibliòfil Henri Beraldi, segons el qual el bon pirineista és aquell
que puja, escriu i sent, d’Angeville seria, sens dubte, la primera alpinista de
la història. Un carrer a la localitat d’Hauteville-Lompnes, on hi ha el castell
que va pertànyer als d’Angeville, ens la recorda.