La Ladínia és un territori situat al vessant occidental de les Dolomites on es parla el ladí, una llengua de la família reto-romànica. La Ladínia està formada per 5 valls, una de les quals és la val di Fassa (en ladí val de Fascia). A principis del segle XX molta gent d’aquesta vall creia que el millor escalador local de l’època s’havia venut l’ànima al diable a canvi d’un ungüent que l’ajudava a superar els passos més complicats. Alguns estaven tan convençuts que fins i tot es senyaven quan el veien. Giovanni Battista Piaz (Pera di Fassa, agregat del municipi de Pozza di Fassa, 1879-1948), conegut com Tita Piaz i tot sovint anomenat “il diavolo delle Dolomiti”, fou un dels escaladors i guies de muntanya més importants de la seva època. Es mantingué en primera línia durant 50 anys, obrint unes 50 noves vies de dificultat compresa entre el IV i el VI graus, sobretot al massís del Catinaccio, que es troba a la val di Fassa. Destaca, per exemple, l’ascensió que realitzà en solitari l’any 1900 a la Punta Emma per la fissura nord-est. Piaz començà a escalar a l’època en que s’introduïren els pitons com a element de seguretat. Anys més tard, però, l’ús dels pitons donà lloc a forts debats entre els partidaris de la seva utilització, com Hans Dülfer i el propi Piaz, i els detractors, com Paul Preuss. Piaz fou un personatge llegendari, de fermes conviccions d’esquerra, que abominava de tot el que tingués a veure amb imposicions i jerarquies socials, fins i tot amb els seus clients. Així, per exemple, en certa ocasió li digué al rei Albert I de Bèlgica que era republicà; o bé a un capellà, que durant el descens d’una agulla estava molt espantat, li recomanà que si volia tornar a casa encomanés la seva ànima a Tita Piaz enlloc de a Déu. Fou autor d’alguns llibres de muntanya com, per exemple, “Mezzo secolo d'alpinismo” o “A tu per tu con le crode”. La Torre Piaz (2690 m), que és una de les Torres de Vajolet del massís del Catinaccio, ens el recorda. Excursionisme, volum 365, pàgina 32, any 2012
