Un dels objectius de la travessa Matagalls-Montserrat, que
des de l’any 1972 organitza el Club Excursionista de Gràcia, és retre homenatge
a mossèn Jaume Oliveras, un antic soci de l’entitat, que el 14 d’agost de 1904 realitzà
aquesta caminada en una sola jornada amb un altre capellà. 25 anys després redactà
una crònica de l’excursió, que va ser publicada al butlletí del Grup
Excursionista Joventut Catalana. En un llenguatge fresc i farcit de divertides
anècdotes, Oliveras descriu com van fer front als més de 85 km de longitud i 6000 m de desnivell acumulat.
Curiosament, al principi de l’escrit posa en dubte que la proesa pugui ser repetida,
tot afirmant que “anar del Montseny a Montserrat en un sol dia és un rècord que
no sé si el jovent d’avui seria prou fort per a batre”. Al darrer paràgraf
explica que arribats al monestir “vam donar les gràcies a la nostra Patrona
d’haver-nos permès realitzar una gesta tan absurda com la d’anar del Montseny a
Montserrat en una sola jornada”. A Oliveras fins i tot li semblà que la “Moreneta”
es va comunicar amb ells “la Verge ens mirava amb cert aire mig rialler mig
compassiu com dient-nos: Que Déu vos faci bons”. Jaume Oliveras i Brossa (La
Garriga, 1877-Barcelona, 1957) va ser, segons el geògraf i historiador Josep Iglésies,
“la figura més representativa de l’excursionisme pur, a qui no mogué cap
especulació científica ni artística ni literària, sinó un principi elemental
d’amor i admiració pels Pirineus”. Realitzà un nombre important d’activitats alpinístiques
a les zones d’Encantats, Besiberri i Maladeta. Un exemple seria l’ascensió a l’Aneto,
que protagonitzà l’any 1906 amb mossèn Antoni Arenas, on sense proposar-s’ho van
obrir dues noves vies. Com portaven un equipament gens adequat per anar per una
glacera, un cop van arribar a la collada de Corones (a la que accediren per la
vall del mateix nom), van evitar la neu enfilant-se per l’aresta NO, inaugurant
l'actualment coneguda com via dels descalços. A la baixada, i de nou per no
trepitjar neu, van optar per fer la cresta SO o de Llosàs. Són destacables
també les ascensions dels anys 1910 i 1911, respectivament, al Gran Encantat
per la canal NO i al Petit Encantat per la paret i cresta NE (aquesta en
solitari). Publicà el llibret Els llamps de la Maleïda, on descriu el terrible
accident que va viure “in situ” el 27 de juliol de 1916, en què el guia José Sayó
i el client Adolf Blass van morir al pas de Mahoma en ser fulminats per un
llamp a causa d’una tempesta elèctrica. Afectat per aquest incident, l’any
següent marxà a Veneçuela, on va ser prevere de la parròquia de la ciutat de Tumeremo.
L’any 1925 retornà definitivament a Barcelona on, entre altres coses, impulsà
la construcció de l’església de Santa Teresa de l’Infant Jesús del barri de
Gràcia, de la que va ser el seu primer rector. La punta Oliveras-Arenas (3298 m ), davant de l’Aneto,
ens el recorda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada