Durant els anys
1802 i 1803 el geòleg Louis Cordier va fer una investigació sobre el
vulcanisme, que començà explorant el Massís Central francès i l’acabà a les
illes Canàries, on pujà dos cops el Teide, visitant també part de la conca del
riu Fluvià i el Cabo de Gata. En aquest periple intentà pujar la Maladeta amb
l’intel·lectual danès Tønnes Christian Bruun de Neergaard. El 9 d’octubre de 1802 Cordier, de
Neergaard i dos guies assoliren el Portillón Superior. En aquest punt de Neergaard
abandonà; Cordier i un guia, però, continuaren, baixaren a la glacera, la
travessaren i, amb moltes dificultats, assoliren la cresta. Tanmateix, a partir
d’aquest punt no van saber com superar els menys de cent metres de desnivell
que els hi mancava per fer el cim i abandonaren. Calgué esperar fins el
setembre de 1817 per a que Friedrich Parrot i Pierre Barrau fessin la primera ascensió.
Pierre Louis Antoine Cordier (Abbeville, 1777 – Paris, 1861) va ser un geòleg i
mineralogista. Estudià a l’Escola de Mines de Paris, essent deixeble del
prestigiós geòleg Déodat de Dolomieu, amb qui establí una profunda amistat, fent
plegats un viatge científic pels Alps i participant en la campanya napoleònica
d’Egipte. Posteriorment Cordier fou inspector general de mines i professor de l’Escola
de Mines de Paris i del Museu Nacional d’Història Natural, on hi amplià
notablement la part dedicada a la geologia. A més ocupà diferents càrrecs de
responsabilitat pública, com conseller d’estat, par de França i president de
varies comissions del ministeri de Treballs Públics. Junt amb d’altres
col·legues fundà la Societat Geològica de França, de la que esdevingué president.
Fou un dels primers a aplicar mètodes físico-químics per l’anàlisi de les roques,
raó per la qual se’l considera un dels pares de la petrologia moderna. També
realitzà estudis per determinar la temperatura de l’interior de la Terra. Va
fer molts viatges geològics, publicant un bon nombre d’articles científics; un
d’ells constitueix el primer estudi geològic rigorós de la muntanya de sal de
Cardona. Es casà amb Cécile Borgella neboda del pare del pirineisme, Louis Ramond
de Carbonnières. El mineral anomenat cordierita (ciclosilicat de ferro, magnesi
i alumini), i el pic de Cordier (3254 m) i la Torre Cordier (3050 m) a la
Maladeta ens el recorden.dimarts, 21 de març del 2017
Louis Cordier, les muntanyes també s’estudien
Durant els anys
1802 i 1803 el geòleg Louis Cordier va fer una investigació sobre el
vulcanisme, que començà explorant el Massís Central francès i l’acabà a les
illes Canàries, on pujà dos cops el Teide, visitant també part de la conca del
riu Fluvià i el Cabo de Gata. En aquest periple intentà pujar la Maladeta amb
l’intel·lectual danès Tønnes Christian Bruun de Neergaard. El 9 d’octubre de 1802 Cordier, de
Neergaard i dos guies assoliren el Portillón Superior. En aquest punt de Neergaard
abandonà; Cordier i un guia, però, continuaren, baixaren a la glacera, la
travessaren i, amb moltes dificultats, assoliren la cresta. Tanmateix, a partir
d’aquest punt no van saber com superar els menys de cent metres de desnivell
que els hi mancava per fer el cim i abandonaren. Calgué esperar fins el
setembre de 1817 per a que Friedrich Parrot i Pierre Barrau fessin la primera ascensió.
Pierre Louis Antoine Cordier (Abbeville, 1777 – Paris, 1861) va ser un geòleg i
mineralogista. Estudià a l’Escola de Mines de Paris, essent deixeble del
prestigiós geòleg Déodat de Dolomieu, amb qui establí una profunda amistat, fent
plegats un viatge científic pels Alps i participant en la campanya napoleònica
d’Egipte. Posteriorment Cordier fou inspector general de mines i professor de l’Escola
de Mines de Paris i del Museu Nacional d’Història Natural, on hi amplià
notablement la part dedicada a la geologia. A més ocupà diferents càrrecs de
responsabilitat pública, com conseller d’estat, par de França i president de
varies comissions del ministeri de Treballs Públics. Junt amb d’altres
col·legues fundà la Societat Geològica de França, de la que esdevingué president.
Fou un dels primers a aplicar mètodes físico-químics per l’anàlisi de les roques,
raó per la qual se’l considera un dels pares de la petrologia moderna. També
realitzà estudis per determinar la temperatura de l’interior de la Terra. Va
fer molts viatges geològics, publicant un bon nombre d’articles científics; un
d’ells constitueix el primer estudi geològic rigorós de la muntanya de sal de
Cardona. Es casà amb Cécile Borgella neboda del pare del pirineisme, Louis Ramond
de Carbonnières. El mineral anomenat cordierita (ciclosilicat de ferro, magnesi
i alumini), i el pic de Cordier (3254 m) i la Torre Cordier (3050 m) a la
Maladeta ens el recorden.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada