El 15 de setembre de 1935 un grup d’escaladors, liderats
per Vitale Bramani i Elvezio Bozzoli, van ser sorpresos per una tempesta i un
fort descens de la temperatura a la Punta Rasica (3308 m, massís del Bergell). Sis
d’ells, que calçaven botes amb sola de cànem, moriren per congelació. Aquest episodi
esperonà Bramani a dissenyar una sola que servís alhora per escalar i per
progressar en neu. Bramani regentava una botiga de material de muntanya a Milà,
que era un lloc de trobada habitual d’alpinistes. Un d’ells, Aldo Bonacossa, contactà
amb Hans Frei, un escalador suís que utilitzava unes botes amb una sola de goma
llisa. Bonacossa n’aconseguí un parell, que posteriorment lliurà a Bramani. Aquest
i Ettore Castiglioni, un dels seus companys habituals d’escalada, estudiaren a
fons la sola de les botes de Frei i discutiren sobre com modificar-la per a fer-la
polivalent: seria més gruixuda i s’hi gravaria un patró de cavitats i reblons, que
li donarien una adherència i un drenatge adequats. Posteriorment, Bramani va
debatre la proposta amb enginyers de la fàbrica de pneumàtics Pirelli, on s’hi produïren
les primeres soles Vibram. L’any 1937
van treure al mercat el model Carrarmato,
que poc temps després seria testejat amb èxit pels mateixos Bramani i Castiglioni
en la seva ascensió al Pizzo Badile per la cara nord-oest. Ettore Castiglioni (Ruffré,
Trentino 1908-Passo del Forno, 1944) va ser un alpinista i advocat italià.
Començà a escalar als 15 anys a les Dolomites, on obrí unes 200 noves vies de
gran dificultat. L’any 1937 formà part de l’expedició a la Patagònia, organitzada
per Bonacossa, que intentà sense èxit fer el Fitz Roy. Persona de ferms ideals humanitaris;
un cop Itàlia signà l’armistici, liderà un grup de partisans, ubicat a la vall
de Valpelline, que ajudà a travessar la frontera italo-suïssa a més d’un
centenar de jueus i antifeixistes. Entre ells, Luigi Einaudi, futur president
de la República Italiana. El dia 11 de març de 1944, en el curs d’una missió,
passà la frontera amb una identitat falsa, però fou descobert i fet presoner al
poble grisó de Maloja. A la matinada del dia següent fugí, assolí el passo del
Forno, però morí per congelació en territori italià, doncs, en requisar-li els
pantalons, la jaqueta, les botes i els esquis, tan sols anava equipat amb una
manta i uns draps pels peus. Les seves guies de les Dolomites i els Alps
Càrnics, editades pel Club Alpí Italià, ens el recorden.
