L'any 1680, el cartògraf Giovanni Tommaso Borgonio publicà la Carta Corografica degli Stati di S.M. il Re di Sardegna. A l’est del coll de l’Iseran, que separa les valls de la Tarentaise i la Maurienne, situà una muntanya que anomenà mont Iseran. Durant més de dos segles, aquest topònim va ser citat per diversos cartògrafs i geògrafs. Així, apareix a la Carta topografica degli Stati in Terraferma di S.M. il Re di Sardegna de l’any 1858 amb una altura de 4045 metres, d’acord amb les estimacions de Franz Ludwig von Welden i Jean Baptiste Coraboeuf. A més, a la guia Itinéraire descriptif de la Savoie, editada per Adolphe Joanne, Élisée Reclus justificava l’existència d’una gran muntanya des d’un punt de vista hidrogràfic. Empès per la curiositat de conèixer-la, el setembre de 1859, William Mathews contractà els serveis d’un guia, que el portà fins al coll de l’Iseran (2764 m). Arribats a aquest lloc, es produí el següent diàleg entre el client i el guia: —On és el mont Iseran? —És aquí, senyor. —No em refereixo al coll, sinó a la gran muntanya. —Bé, senyor, és aquí. —Però on és el cim amb neu, que anomenen mont Iseran? —No hi ha cap cim amb neu, senyor; això sempre ha estat un camí de ferradura. Per treure’n l’aigua clara, l’any següent William Mathews hi tornà amb el guia Michel Croz. El 5 d’agost pujaren a l’Aiguille de la Grande Sassière (3751 m), des d’on van concloure que el Mont Iseran era una impostura. Paral·lelament, John Jermyn Cowell, conegut per les primeres al Gran Paradiso (4061 m) i al Nordend (4609 m), hi anà amb els guies Michel-Ambroise Payot (de Chamonix) i Jean Culet (de Bonneval-sur-Arc), el setembre de 1860. El dia 10 van fer la primera a la Levanna Occidental (3593 m), des d’on verificaren que el Mont Iseran era “remarcable per la seva absència”. Posteriorment, Mathews publicà un article on assenyalava que sovint el terme “mont” s’utilitzava per designar un coll, i on demostrava que, en les seves triangulacions, Coraboeuf va confondre el mont Iseran amb el Gran Paradiso. William Mathews (Hagley, Worcestershire, 1828-1901) fou un administrador de finques rurals, agrimensor, botànic i alpinista britànic de l'edat d'or de l'Alpinisme. Impulsà la creació de l’Alpine Club, que presidí entre 1868 i 1871. Va fer les primeres a la Grande Casse (3855 m), el Castor (4225 m) i el Monviso (3841 m) amb el guia Michel Croz. L'abreviatura ”Mathews”, que s'utilitza per referenciar-lo com a autoritat en la descripció i classificació científica de plantes, i la Pointe Mathews (3783 m), a la Grande Casse, ens el recorden.
Detall del gravat The Club-Room of Zermatt, in 1864, realitzat per Edward Whymper, que apareix al seu llibre Scrambles Amongst The Alps in the Years 1860-69. Domini Públic.
