L’any 1729 l’astrònom Jean-Jacques Dortous de Mairan deixà
constància que les fulles de la Mimosa
púdica s’obrien i es tancaven seguint el ritme del dia i la nit, fins i tot
si la planta estava sempre en la foscor. Un segle més tard el botànic Augustin de
Candolle realitzà un estudi més complet i observà que en condicions de llum
constant les fulles seguien espontàniament un ritme quasi diari o circadiari amb
un període d’entre 22 i 23 hores. De Candolle postulà que la planta tenia un
mecanisme o rellotge intern que governava els seus moviments. Aquests
experiments constitueixen uns dels estudis fundacionals de la cronobiologia, la
ciència que estudia els ritmes biològics. De fet, el premi Nobel de Medicina o
Fisiologia del 2017 es va concedir als investigadors que van determinar el
mecanisme molecular d’aquests rellotges circadiaris. Augustin Pyrame de
Candolle (Ginebra, 1778-1841) va ser un botànic suís. Després d’una etapa de
formació a Paris, on col·laborà amb el naturalista Jean-Baptiste de Lamarck,
ocupà la càtedra de botànica de la Facultat de Medicina de la Universitat de
Montpeller. Entre 1806 i 1812 va fer set viatges per diferents regions de
França, encarregats pel ministeri d’agricultura, amb l’objectiu d’elaborar un estudi
botànic i agronòmic. Un d’ells fou una travessa integral del Pirineu, que realitzà
en 70 dies l’estiu de 1807. A la crònica del viatge explica que el 18 d’agost
pujà el Montcalm (3078 m) guiat pel caçador d’isards Simon Faure (és la primera
ascensió coneguda a aquest cim), però que una espessa boira no els permeté fer
també la Pica d’Estats (hauria estat la primera documentada). Anys després ocupà
la càtedra d’història natural de la universitat de Ginebra, ciutat on hi creà un
esplèndid jardí botànic. La seva obra més influent és la Théorie Élémentaire de la Botanique, on introduí una taxonomia de
les plantes, que fou emprada durant uns 50 anys. La seva obra més ambiciosa és
el Promodus Systematis Naturalis Regni
Vegetabilis, que acabà el seu fill Alphonse, on es classifiquen i descriuen
totes les plantes conegudes. Les seves reflexions sobre la competència de les
espècies vegetals per l’espai i els recursos naturals, que anomenà guerra de la
natura, influí en la teoria de la selecció natural de Charles Darwin. Diferents
plantes com l’Orpin de De Candolle, el bolet Psathyrella Candolleana, o
diferents gèneres i espècies vegetals, com les Candollea o les Candolleodendron
ens el recorden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada