John Muir, millor preservar que conservar

El moviment ecologista nord-americà va fer les primeres passes pels volts de la segona meitat del segle XIX, quan alguns activistes, influïts per les tesis de naturalistes i pensadors com Alexander von Humboldt, George Perkins Marsh o Henry David Thoreau, s’adonaren del perill d’una sobreexplotació del territori. De bell antuvi l’ecologisme es dividí en dos grups: els preservacionistes i els conservacionistes. Els últims, encapçalats per Gifford Pinchot, que fou el primer cap del servei forestal dels Estats Units, eren partidaris d’utilitzar els recursos naturals de manera sostenible. John Muir, que liderava l’altre corrent, era partidari de preservar el medi natural en el seu estat original. La controvèrsia entre ambdós grups assolí nivells de gran intensitat quan la ciutat de San Francisco demanà al govern federal permís per construir una presa a la vall de Hetch Hetchy, situada dins el parc nacional de Yosemite, per solucionar els seus greus problemes hídrics. Després de cinc anys de debats, el desembre de 1913 el president Woodron Wilson signà l’ordre que n’autoritzava la construcció. Malgrat aquesta derrota, els preservacionistes van aprendre a utilitzar estratègies per conscienciar la ciutadania amb les que posteriorment guanyarien moltes batalles mediambientals. John Muir (Dunbar, Escòcia 1838-Los Angeles 1914) va ser un naturalista i escriptor nord-americà d’origen escocès. Gran seguidor del naturalista Alexander von Humboldt, jugà un paper clau per a que el govern federal creés o ampliés, entre d’altres, els parcs nacionals de Yosemite, Sequoia i Mount Rainier. L’any 1892, junt amb d’altres preservacionistes, fundà i presidí el Sierra Club, actualment una de les entitats de defensa del medi natural més importants del món. El seu carisma era tal que l’any 1903 el president Theodore Roosevelt, que prengué importants iniciatives per la conservació del medi natural, sojornà amb ell durant quatre dies a la vall de Yosemite. Muir, que era un notable alpinista, presidí l’American Alpine Club entre 1908 i 1910. Publicà més de 300 articles, on exposà el seu ideari, i una dotzena de llibres, destacant els referents a les seves exploracions per la Sierra Nevada californiana i Alaska. Diferents topònims ens el recorden com, per exemple, una muntanya (4237 m) i una zona protegida de Sierra Nevada, un pic proper a los Angeles (1428 m), una glacera a Alaska, un bosc de sequoies prop de San Francisco i una platja de Califòrnia.