A finals del segle XVIII, Chamonix tenia una població d’uns 1.800 habitants, que vivien principalment de l’agricultura i la ramaderia. Alguns vilatans, però, complementaven els seus ingressos amb la recerca de cristalls o la caça d’isards, dues activitats arriscades que requerien un bon domini de les tècniques de muntanya, així com una notable fortalesa física i mental. Un d’aquests vilatans era Jacques Balmat (1762, Les Pélerins, Chamonix - 1834, Sixt-Fer-à-Cheval), que el 8 d’agost de 1786 protagonitzà, juntament amb el metge local Michel-Gabriel Paccard, la primera ascensió al Mont Blanc. Paccard, que ja havia intentat assolir el cim en diverses ocasions, contractà Balmat en assabentar-se que, un mes abans, havia fet un bivac de fortuna per damunt dels 4.000 metres. Els objectius dels dos homes eren molt diferents. Mentre que a Paccard el motivava en gran part el desig d’ampliar els coneixements científics, Balmat aspirava a obtenir el premi que el naturalista Horace-Bénédict de Saussure havia promès, un quart de segle abans, a qui trobés una ruta per assolir el cim. Saussure complí la seva promesa i recompensà Balmat, que l’any següent encapçalà l’expedició que acompanyà el naturalista fins al cim. A més, Víctor Amadeu III, rei de Piemont-Sardenya i sobirà del ducat de Savoia, al qual pertanyia Chamonix, li concedí una recompensa econòmica i el privilegi d’adoptar el sobrenom Balmat del Mont-Blanc. Entre 1786 i 1818, Balmat ascendí el Mont Blanc en diverses ocasions, consolidant la seva trajectòria com a guia de muntanya. D’aquestes ascensions destaca la del 14 de juliol de 1808, quan acompanyà Marie Paradis, una minyona que treballava en una fonda de Chamonix, la qual es convertí en la primera dona que assolí el cim. El 1821, arran de la fundació de la Companyia de Guies de Chamonix, Balmat esdevingué membre d’aquesta entitat. Anys més tard, assetjat per greus dificultats econòmiques, s’obsessionà amb la idea de trobar un filó d’or. A mitjan setembre de 1834, durant una exploració pels voltants del Mont Ruan, dins del terme municipal de Sixt-Fer-à-Cheval, caigué al buit mentre travessava un indret especialment exposat. Les seves restes no es van trobar mai. Un carrer de Ginebra, una plaça de Chamonix i el bastó de 2,7 metres de llargada amb el qual pujà el Mont Blanc, que s’exposa al Museu del Mont-Blanc de Chamonix, ens el recorden.
Gravat de Jacques Balmat realitzat per J. Werner (litògraf) i A. J. Perrin (editor) per a l’obra La Savoie historique et pittoresque (1854). Número d’inventari AG.438. Reproduït amb el permís del Museu del Mont-Blanc de Chamonix.
