El 19 de novembre de 1862, Guido von Sommaruga, Edmund von Mojsisovics i Paul Grohmann van encapçalar l’assemblea fundacional de l’Österreichischer Alpenverein (ÖAV), que se celebrà a l'Acadèmia Austríaca de Ciències de Viena. L’ÖAV és el segon club alpí més antic del món, només per darrere de l’Alpine Club britànic. Tanmateix, poc després de la seva creació, diversos socis van considerar que l'associació no satisfeia les seves expectatives. Tant és així que, el 9 de maig de 1869, alguns, com el mateix Grohmann, van participar en la creació a Munic del Deutscher Alpenverein (DAV), entitat que adoptà una estructura descentralitzada i que apostà per crear infraestructures, com refugis i camins, que fomentessin l’excursionisme als Alps orientals. El gran èxit del DAV conduí a la fusió d’ambdues organitzacions l’any 1873, sota el nom de Deutscher und Österreichischer Alpenverein (DuÖAV). Els dos clubs, però, es van separar en acabar la Segona Guerra Mundial. Paul Grohmann (Viena, 1838-1908) inicià la seva activitat alpinística a la serralada del Hohe Tauern. Posteriorment, va fer ascensions als Alps de Zillertal, on destaquen les primeres al Hochfeiler (3510 m) i a l’Olperer (3476 m), així com la primera al Hohe Warte (2780 m), als Alps Càrnics. Entre 1863 i 1869 explorà les Dolomites, que aleshores eren un territori gairebé desconegut. En aquesta serralada, antigament anomenada “Monti Pallidi” pel característic color blanquinós de la dolomia, Grohmann va fer nombroses primeres amb guies llegendaris com Francesco Lacedelli, Angelo Dimai, Santo Siorpaes i Franz Innerkofler. Destaquen fites com la Marmolada (3343 m), la Tofana di Rozes (3225 m), el Sassolungo (3181 m), la Cima Grande de Lavaredo (2999 m) i el Monte Cristallo (3221 m). L’any 1863 organitzà una expedició fotogràfica de dos mesos al Grossglockner amb el pintor Adolf Obermüllner i el fotògraf Gustav Jägermayer. El resultat fou un recull d’imatges d’una qualitat excepcional, algunes de les quals s’exposen al museu Albertina. L’ensulsiada de la borsa de Viena del maig de 1873 el deixà en una situació econòmica molt delicada que l’obligà a reduir notablement la seva activitat alpinística. Tot i això, el 1875 publicà la Karte der Dolomit-Alpen, un mapa a escala 1:100.000 de les Dolomites, i dos anys més tard, la guia Wanderungen in den Dolomiten. La Punta Grohmann (3114 m), al grup del Sassolungo, ens el recorda.
Retrat de Paul Grohmann fet per un fotògraf desconegut. Imatge cedida per l’Archiv Österreichischer Alpenverein, OeAV LB Album 52.418.
