Quan era un jove seminarista, Franz Senn (Längenfeld, 1831)
va fer una excursió a la glacera de Vernagt, als Alps d’Ötztal (Tirol austríac).
Aquells paratges el captivaren de tal forma que l'octubre de 1860 sol·licità ocupar
la vacant de capellà a Vent, un poblet aïllat situat a les portes d'aquella imponent
massa de gel. Poc després d’arribar, s'adonà que els seus feligresos tenien
serioses dificultats per subsistir i pensà que el turisme de muntanya podia ser
la solució per treure'ls de la misèria. Per aconseguir-ho, calia construir
camins i refugis i formar alguns habitants d’aquelles valls com a guies. Inicialment, rebé algunes donacions, però com que foren insuficients, hagué d'endeutar-se
per finançar el projecte. En particular, el decebé profundament l'escàs suport
del Club Alpí Austríac (Österreichischer Alpenverein, ÖAV), del qual era un
dels socis més actius, ja que considerava que la seva iniciativa promovia el
muntanyisme en un indret dels Alps fins aleshores desconegut. Per aquest motiu,
es donà de baixa de l’ÖAV i el 9 de maig de 1869 participà activament en la
fundació del Club Alpí Alemany (Deutscher Alpenverein, DAV). Senn fou un dels
millors coneixedors dels Alps d'Ötztal, on signà nombroses primeres ascensions,
preferentment amb el guia Cyprian Granbichler, un fuster a qui Senn apadrinà i instruí
com a guia. Destaquen el Fineilspitze (3.514 m), el Hochvernagtspitze (3.535 m)
i el Kreuzspitze (3.457 m). L'agreujament de la tuberculosi que patia des de
feia temps i la tràgica mort de Granbichler, de la qual se sentia responsable, el
portaren a deixar la tasca pastoral a Vent. Posteriorment, Senn exercí de rector
a Nauders, on liderà l'ajuda humanitària i la reconstrucció del poble després
del devastador incendi de 1880. Finalment, ocupà el càrrec de rector al poble
de Neustift im Stubaital, on morí el gener de 1884. El projecte Bergsteigerdörfer (pobles
d’alpinisme), que promou l’ÖAV des del 2008 com a segell de turisme responsable
i sostenible, s'inspira en el llegat del qui es coneix en moltes valls del
Tirol com el Gletscherpfarrer (capellà de les glaceres). Diverses plaques commemoratives
en les poblacions on visqué, com també la Franz Senn Hütte als Alps de Stubai i
el Sennkogel (3.398 m) als Alps d’Ötztal ens el recorden.
Retrat de Franz Senn, fet per Theodor Mayerhofer i publicat a la Geschichte des Deutschen und Österreichischen Alpenvereins (Johannes Emmer, Berlin, 1894). Wikimedia Commons (Domini Públic).
