Franz Senn, el Gletscherpfarrer

Quan era un jove seminarista, Franz Senn (Längenfeld, 1831) va fer una excursió a la glacera de Vernagt, als Alps d’Ötztal (Tirol austríac). Aquells paratges el captivaren de tal forma que l'octubre de 1860 sol·licità ocupar la vacant de capellà a Vent, un poblet aïllat situat a les portes d'aquella imponent massa de gel. Poc després d’arribar, s'adonà que els seus feligresos tenien serioses dificultats per subsistir i pensà que el turisme de muntanya podia ser la solució per treure'ls de la misèria. Per aconseguir-ho, calia construir camins i refugis i formar alguns habitants d’aquelles valls com a guies. Inicialment, rebé algunes donacions, però com que foren insuficients, hagué d'endeutar-se per finançar el projecte. En particular, el decebé profundament l'escàs suport del Club Alpí Austríac (Österreichischer Alpenverein, ÖAV), del qual era un dels socis més actius, ja que considerava que la seva iniciativa promovia el muntanyisme en un indret dels Alps fins aleshores desconegut. Per aquest motiu, es donà de baixa de l’ÖAV i el 9 de maig de 1869 participà activament en la fundació del Club Alpí Alemany (Deutscher Alpenverein, DAV). Senn fou un dels millors coneixedors dels Alps d'Ötztal, on signà nombroses primeres ascensions, preferentment amb el guia Cyprian Granbichler, un fuster a qui Senn apadrinà i instruí com a guia. Destaquen el Fineilspitze (3.514 m), el Hochvernagtspitze (3.535 m) i el Kreuzspitze (3.457 m). L'agreujament de la tuberculosi que patia des de feia temps i la tràgica mort de Granbichler, de la qual se sentia responsable, el portaren a deixar la tasca pastoral a Vent. Posteriorment, Senn exercí de rector a Nauders, on liderà l'ajuda humanitària i la reconstrucció del poble després del devastador incendi de 1880. Finalment, ocupà el càrrec de rector al poble de Neustift im Stubaital, on morí el gener de 1884. El projecte Bergsteigerdörfer (pobles d’alpinisme), que promou l’ÖAV des del 2008 com a segell de turisme responsable i sostenible, s'inspira en el llegat del qui es coneix en moltes valls del Tirol com el Gletscherpfarrer (capellà de les glaceres). Diverses plaques commemoratives en les poblacions on visqué, com també la Franz Senn Hütte als Alps de Stubai i el Sennkogel (3.398 m) als Alps d’Ötztal ens el recorden.

Retrat de Franz Senn, fet per Theodor Mayerhofer i publicat a la Geschichte des Deutschen und Österreichischen Alpenvereins (Johannes Emmer, Berlin, 1894).  Wikimedia Commons (Domini Públic).