Freda du Faur, la força d’unes imatges

Cap a finals de 1906 una jove australiana visità la ciutat neozelandesa de Christchurch, on s’hi celebrava l’exposició universal d’aquell any. En una de les sales del recinte hi va veure unes fotografies de l’Aoraki o Mount Cook (3724 m), la muntanya més alta dels Alps de Nova Zelanda. Aquelles imatges l’impactaren tant que es proposà pujar-hi. Dos anys més tard tornà a Nova Zelanda, s’instal·là a l’hotel Hermitage, que es troba uns 15 km del cim, i contactà amb el guia Peter Graham, que en veure-la tant motivada, no dubtà en instruir-la en tècniques d’alpinisme. Durant dos anys anà diverses vegades als Alps de Nova Zelanda, on hi realitzà nombroses ascensions. A fi de millorar les seves elasticitat i resistència, s’entrenà en un gimnàs de Sydney amb la monitora Muriel Cadogan, que posteriorment esdevindria la seva parella sentimental. Finalment, el 3 de desembre de 1910 va fer el seu cim anhelat amb els guies Peter i Alex Graham, essent la primera dona en assolir-ho. Emmeline Freda Du Faur (Sydney, 1882-1935) va ser una alpinista australiana. Entre 1908 i principis de 1913 desenvolupà una gran activitat al Alps de Nova Zelanda, destacant la travessa de les tres puntes de l’Aoraki, que realitzà amb els guies Peter Graham i David Thomson. L’any 1914 marxà amb la seva companya a la Gran Bretanya, on s’hi establí durant una quinzena d’anys i on publicà el llibre The Conquest of Mount Cook. La incorporació de la dona al món de l’alpinisme no ha estat un camí fàcil i Du Faur n’és un bon exemple. Per una banda, a la Nova Zelanda de l’època no era ben vist que una dona escalés sola amb un guia; per això, en els seus inicis, Du Faur també contractava un acompanyant, que feia el rol d’espelma. D’altra banda, les dones no podien portar pantalons i escalaven amb llargues faldilles, que anaven per sobre d’uns bombatxos. Du Faur, però, portava una faldilla que, i això era trencador, li arribava a l’alçada dels genolls. A més, l’Alpine Club, el club de muntanya més antic del món, fundat a Londres l’any 1857, no admetia dones; per aquest motiu el 1907 un grup d’alpinistes crearen el Ladies Alpine Club. Du Faur, que era una sufragista convençuda, no ho veia amb bons ulls, ja que considerava que les dones havien de lluitar per ser membres de l’Alpine Club (això no s’aconseguí fins el 1975). L’any 1935, en no poder superar la mort de la seva companya, entrà en un estat depressiu greu i se suïcidà. El Mount Du Faur (2389 m) i el Mount Cadogan (2398 m) als Alps de Nova Zelanda ens la recorden.