Johann Rudolf Meyer I (1739-1813) fou un comerciant, empresari
tèxtil i mecenes de la ciutat suïssa d’Aarau. Entre 1789 i 1797 encomanà al
modelista Joaquim Eugen Müller construir un mapa en relleu de bona part dels
Alps suïssos. Posteriorment encarregà al cartògraf Johann Heinrich Weiss que elaborés
l’Atlas Suisse, que fou el mapa més acurat de Suïssa de la primera
meitat del segle XIX. L’estiu de 1811 dos dels fills de Meyer, Johann Rudolf II
(1768-1825) i Hieronymus (1769-1844), van fer la primera ascensió de la
Jungfrau (4158 m). Utilitzant l’Atlas
Suisse, els dos germans anaren d’Aarau a Guttannen, després feren cap al
Valais franquejant el pas de Grimsel i posteriorment resseguiren el curs del
Roine fins Fiesch. Aquí contractaren els guies Hans Joseph Bortis i Aloys
Volker, amb qui van recórrer la glacera d’Aletsch fins la base de la Jungfrau.
El 3 d’agost tots quatre van fer el cim. El mateix any els Meyer publicaren el llibret
Reise auf den Jungfrau-Gletscher, on relataren l’ascensió. Tanmateix, no va quedar clar que assolissin
el seu objectiu. Per aquest motiu, l’any 1812 organitzaren una expedició formada
per ells mateixos, dos fills de Johann Rudolf II, Johann Rudolf III (1791-1833)
i Gottlieb (1793-1829), el professor Ludwig Thilo, uns quants camàlics i quatre
guies, entre ells els imprescindibles Bortis i Volker. Durant sis setmanes exploraren
a fons els voltants de la glacera d’Aletsch. Un dels fets més remarcables
succeí el dia 16 d’agost quan els guies, que acompanyaven Johann Rudolf III, quasi
van fer el Finsteraarhorn (4274 m). La cirereta del pastís, però, la van posar el
jove Gottlieb Meyer, Bortis i Volker, quan el dia 3 de setembre van fer la
Jungfrau. Per deixar clar que hi havien pujat plantaren una enorme i ben
visible bandera negra dalt del cim. Els Meyer abraçaren els ideals de la Il·lustració
i la Revolució Francesa, participant activament en la creació del cantó
d’Argòvia, que formava part de la República Helvètica (1798-1803). En aquest
context, l’any 1802 Johann Rudolf II, que era un notable naturalista, fundà a
Aarau la primera escola cantonal suïssa. Un centre acadèmic laic,
on s’hi implementaren les idees del pedagog Johann Heinrich Pestalozzi. En
aquesta excel·lent escola, i durant el curs 1895-96, el físic Albert Einstein
hi va fer els estudis preparatoris per entrar a la universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada