Attilio Tissi, els bons efectes de la crema sabaiona

El gener de 1930, i en motiu del casament de Maria Josep de Bèlgica amb el darrer rei d’Itàlia Humbert II, la secció del Club Alpí Italià (CAI) del poble d’Agordo proposà pujar la Terza Pala di San Lucano, llavors un cim verge, i anomenar-lo Cima Maria José. Alguns socis de la secció del CAI de la veina població de Belluno posaren en dubte que els d’Agordo fossin capaços de fer-ho, ja que segons ells, aquests només sabien batejar muntanyes i aseure’s als cafés del poble. Dos joves d’Agordo, Attilio Tissi i Giovanni Andrich, van recollir el guant. Malgrat que no havien escalat mai, agafaren una corda i uns quants pitons de quasi 2 kg, i van fer el cim. Attilio Tissi (Vallada Agordina 1900- Auronzo di Cadore 1959) va ser un alpinista i polític italià. Dotat d’un talent innat per l’escalada, entre 1930 i 1933, va fer una meteòrica carrera alpinística a les Dolomites, truncada per un accident de moto que no li permetè continuar a la primera línia. Ell i Andrich van ser els primers italians a repetir la mitica via Solleder-Lettenbauer de la Civetta, que segons alguns escaladors alemanys no estava a l’abast dels italians. Cal dir que Andrich i Tissi no van fer cap bivac i, pel que sembla, a mitja paret van prendre una energètica crema sabaiona o zabaione (feta amb rovell d’ou, sucre i vi de Marsala), que els impulsà fins dalt. Tissi obrí nombroses vies de sisè grau a les Dolomites, destacant les parets nord-oest del Pan di Zucchero i la sud de la Torre Venezia i el Campanile di Brabante, que pujà guiant el duc de Brabant i futur rei de Bègica Leopold III. Ferm antifeixista, un cop Itàlia signà l’armistici, s’uní a la resistència. El novembre de 1944 va ser arrestat pels nazis i portat a una caserna de la SS, on durant un mes el torturaren, portant-lo a l’extrem d’intentar suicidar-se, tallant-se les venes per no delatar els seus companys. Tot just quan creia que l’anaven a afusellar, un grup de partisans va irrompre dins la seva garjola i l’alliberaren, amb la inestimable col·laboració d’un policia italià, que entretingué els carcellers convidant-los a prendre unes copes de vi. Acabada la guerra fou president de la diputació provincial de Belluno i senador de la República Italiana. Morí com a resultat d’un accident fortuït quan baixava de la Torre de Lavaredo, situada a l’oest dels Tres Cims de Lavaredo. El refugi Tissi, sota la paret nord-oest de la Civetta, ens el recorda.