Albert Smith, generant aficions

El matí del 12 d’agost de 1851, una nombrosa comitiva sortí de Chamonix en direcció al Mont Blanc. En formaven part, el comediant Albert Smith, tres estudiants d’Oxford, setze guies liderats per Jean Tairraz i vint camàlics, que portaven els queviures i quasi un centenar d’ampolles de begudes alcohòliques. L'endemà, a empentes i rodolons, van fer l’ascensió número quaranta al Mont Blanc. El 15 de març de l'any següent, Smith va presentar per primera vegada l’espectacle Mr. Albert Smith’s Ascent of Mont Blanc a l'Egyptian Hall de Piccadilly, a Londres. En aquest xou el protagonista narrava el seu viatge fins a Chamonix i la posterior ascensió al Mont Blanc. Els diorames creats pel reconegut escenògraf William Beverley, juntament amb efectes de llum, proporcionaven una ambientació vívida. A més, la presència de diferents elements, que ajudaven a crear una atmosfera muntanyenca, com motxilles, bastons de muntanya, santbernats i figurants (fins i tot es va intentar, sense èxit, que hi hagués isards), induïa als espectadors a tenir la sensació que estaven pujant el Mont Blanc. L'espectacle, a més de ser entretingut i instructiu, tenia grans dosis d’emoció, ja que Smith tendia a exagerar els perills de la seva aventura. Aquest xou va assolir un èxit esclatant, convertint-se en el més popular de Londres, i va estar en cartell sis anys, realitzant-se fins a dues mil representacions. S’estima que va ser vist per més de mig milió d’espectadors, un dels quals fou l’alpinista Douglas Freshfield, que hi anà quan era un nen. Segons el diari The Times, l’obra generà una autèntica Mont Blanc mania, amb un marxandatge d’objectes de tota mena, com llibres, bastons de muntanya, trineus, ventalls, partitures (com la Mont Blanc Quadrille o la Chamouni Polka) o jocs de taula (com el New Game of Mont Blanc, semblant a un joc de l’oca). Albert Richard Smith (Chertsey, 1816 - Fulham, Londres, 1860) fou un comediant, periodista i escriptor. Poc després d’acabar els estudis de medicina, es decantà cap al periodisme, treballant per diferents publicacions de caràcter humorístic. Posteriorment, va escriure novel·les, obres teatrals i de varietats. Tanmateix, el que li donà més renom foren els monòlegs, basats en els seus viatges, que el convertiren en un personatge molt popular dins el panorama teatral del Londres de mitjan segle XIX. Malgrat que només pujà el Mont Blanc, i cap topònim ens el recorda, fou un dels fundadors de l’Alpine Club i popularitzà l’alpinisme, així com Chamonix com a destí turístic. 

Fotografia feta per Herbert Watkins cap al final dels anys 1850, cedida per la National Portrait Gallery, London, i reproduïda amb llicència de Creative Commons.