Michel Croz, el príncep dels guies

Durant la segona quinzena de juny de 1865, l’alpinista Edward Whymper va fer les primeres al Grand Cornier (3962 m) i a la, que posteriorment s’anomenaria Punta Whymper (4184 m), amb els guies suïssos Christian Almer i Franz Biner, i amb Michel Croz, de Chamonix. El següent objectiu era l’Aiguille Verte (4122 m), però Croz no hi participà a causa d’un compromís amb un altre client. Així, el 29 de juny, Whymper, Almer i Biner protagonitzaren la primera a l’Aiguille Verte pel corredor Whymper. Aquest èxit generà una certa controvèrsia a Chamonix, on alguns veïns no veieren amb bons ulls que s’hagués fet la primera ascensió a un dels cims més emblemàtics de la vall sense cap guia local. La polèmica anà a més quan el guia Zacharie Cachat acusà els expedicionaris de frau, al·legant que no havien aportat cap prova que acredités l’assoliment del cim. La tensió va créixer fins al punt que fou necessària la intervenció de tres fornits gendarmes, que dispersaren la multitud i detingueren Cachat. Els ànims es calmaren definitivament el 5 de juliol, quan George Christopher Hodgkinson, Charles Hudson i Thomas Stuart Kennedy contractaren els serveis dels guies Michel Ambroise Ducroz, Peter Perren i Michel Croz, per fer la segona a l’Aiguille Verte (per l’aresta de la Moine). Michel Auguste Croz (Le Tour, Chamonix, 1830 – Mattherhorn, 1865) fou un dels millors guies de l’edat d’or de l’alpinisme. Inicià la seva carrera professional amb William Mathews i Francis Fox Tuckett, amb qui explorà zones, llavors poc conegudes dels Alps, com la Vanoise, els Écrins i els Alps Cotians. Croz destacava per tenir un bon sentit de l’orientació, una gran habilitat en roca i gel, i una força i un coratge excepcionals. D’entre les nombroses primeres que protagonitzà, destaquen la Grande Casse (3855 m), el Monviso (3841 m), la Barre des Écrins (4101 m), l’Aiguille d'Argentière (3898 m), el Castor (4223 m) i el Matterhorn (4478 m). La seva trajectòria es va estroncar tràgicament el 14 de juliol de 1865 al Matterhorn. Durant el descens, una relliscada de Douglas Robert Hadow va arrossegar Croz, Charles Hudson i Francis Douglas al buit. Whymper i els guies Peter Taugwalder (pare i fill) es van salvar perquè la corda que els lligava amb la resta es trencà. Whymper deixà constància de la seva admiració per Croz al llibre Scrambles Amongst the Alps, on, a més de dedicar-li un cèlebre retrat de tres quarts, n’elogià la professionalitat i els excepcionals dots alpinístics. La Punta Croz (4110 m), a les Grandes Jorasses, ens recorda qui fou anomenat “el príncep dels guies”.

Dibuix de Michel Croz fet per M. Berthet. Número d’inventari AG.8. Reproduït amb el permís del Museu Alpí de Chamonix.