Franz Schrader, les bones panoràmiques

Al llibre Cent ans aux Pyrénées, Henri Béraldi explica que un matí d’un dia d’agost de 1866 un jove s’allotjava a la casa d’un amic, situada a prop del castell de Pau. A l’obrir la finestra de la seva habitació, quedà bocabadat en contemplar el reguitzell de muntanyes que tenia al seu davant. Aquesta visió l’animà a fer excursions per aquelles contrades i a llegir les obres de Louis Ramond de Carbonnières i Henri Russell, ajudant-lo a descobrir la seva veritable vocació. Jean François Daniel Schrader (Bordeus, 1844 – París, 1924) va ser un pirineista, geògraf, cartògraf i pintor. Començà a explorar el Pirineu central amb Léonce Lourde-Rocheblave. Tanmateix, de seguida s’adonaren que la cartografia no era gaire fiable; fet que els estimulà a realitzar-ne una de més versemblant. Entre d’altres estris, empraren un aparell que inventà el propi Schrader, que anomenà “orògraf”, amb el que es podien traçar sobre un paper panoràmiques de 360 graus. L’any 1874 presentaren un mapa a escala 1:40000 de la zona de Gavarnie i el Mont Perdut. L’obra cridà l’atenció del geògraf Élisée Reclus (cosí de Schrader) i del coronel d’enginyers Ferdinand Prudent, que influïren perquè Schrader fos contractat per l’editorial Hachette de París. Aquest liderà la secció de cartografia i publicà llibres de geografia, guies de viatges i de muntanya, mapes, com els del Pirineu central (escala 1:100000) o el topogràfic i geològic del Pirineu (escala 1:80000) i atles, com l’Atlas de géographie moderne. Tanmateix, la seva obra més significativa fou l’Atlas universel de géographie. També realitzà tasques cartogràfiques als Alps i l’Argentina, i amb Henri Vallot, fundà una societat anònima que realitzà missions topogràfiques a Turquia, Grècia, Marroc i el Perú. Fou professor de l’Escola d’Antropologia de París i, entre 1901 i 1904, presidí el Club Alpí Francès. A més, excel·lí com a pintor paisatgista, i d’entre les seves obres, destaquen les panoràmiques del Mont Blanc i les del circ i la cascada de Gavarnie. Explorà la major part del Pirineu, i amb el guia Henri Passet l’any 1878 realitzaren la primera ascensió documentada al Bachimala (3177 m) i dos anys més tard a la Punta Alta (3015 m). El pic de Schrader o Bachimala ens el recorda.