dissabte, 13 de març del 2021

Isabella Charlet-Straton, trencant esquemes

A les edats d’or i d’argent de l’alpinisme (1854-1882) es pujà a gairebé la totalitat dels cims dels Alps. Malgrat que en aquells anys l’alpinisme era una activitat que principalment realitzaven els homes, cal destacar un grup de sis dones, que van fer una notable carrera alpinística. Aquestes eren Lucy Walker, Meta Brevoort, les germanes Anna i Ellen Pigeon, Emmeline Lewis-Lloyd i Isabella Stratton, que demostraren que l’alpinisme no era patrimoni dels homes. Així, per exemple, un dels objectius més cobejats d’aquells anys era pujar el Mont Blanc a l’hivern. Durant el mes de gener de 1876 dues cordades ho intentaren sense èxit: la de Meta Brevoort i William Coolidge i la de James Eccles i Gabriel Loppé. El dia 31, però, reeixí la integrada per Isabella Stratton, els guies Jean Charlet i Sylvain Couttet, i el camàlic Michel Balmat, que sortint del refugi dels Grands Mulets, assoliren el cim en 12 hores, fent front a un persistent vent del nord i a temperatures de fins a -25 oC. Mary Isabella Stratton (Willsbridge, Gloucerstershire 1838-La Roche-sur-Foron 1918) fou una alpinista britànica. Quan tenia divuit anys els seus pares i la seva germana gran moriren i heretà una important fortuna familiar que li permeté viure de rendes. Posteriorment va fer amistat amb Emmeline Lewis-Lloyd, una gal·lesa emprenedora, amb qui descobrí l’alpinisme. En els primers anys de la dècada de 1860 anaren al Pirineu, on pujaren l’Aneto. Més tard passaren als Alps, on sempre amb el guia Jean Charlet, realitzaren ascensions de renom com el Dom (4545 m), el Monviso (3841 m) i la primera absoluta a l’Aiguille du Moine (3412 m). Aquests èxits alpinístics són especialment meritoris, ja que a aquella època era inusual que dues dones soles contractessin guies i escalessin amb ells. L’any 1873 Lewis-Lloyd deixà l’alpinisme, però Stratton continuà fent muntanya amb Jean Charlet. Destaquen les escalades a les Aiguïlles du Midi (3842 m) i de Blaitière (3522 m), així com les primeres absolutes a la Pointe Isabella (3761 m) i a l’Aiguille de la Persévérance (2901 m). Malgrat que les convencions socials de l’època desaconsellaven el matrimoni entre una dona rica i un guia de muntanya, Isabella i Jean es casaren poc després de l’ascensió al Mont Blanc de 1876. Ambdós adoptaren el cognom Charlet-Straton i s’establiren al poble de l’Argentière. Un dels seus fills, Robert, fou durant molt temps la persona més jove (onze anys) que pujà el Mont Blanc. La Pointe Isabella, davant l’Aiguille de Triolet, ens la recorda. 
Foto cedida per l’hotel Pointe Isabelle de Chamonix.