Platon
de Tchihatcheff, Albert de Franqueville, els guies Pierre Sanio i Jean Sors i
els caçadors Bernard Arrazau i Pierre Redonnet protagonitzaren la primera
ascensió a l’Aneto. El 18 de juliol de 1842 sortiren a trenc d’alba de Luchon
en direcció a l’Hospice de France. D’aquí pujaren al port de Benasc i baixaren a
la Besurta, fent nit molt a prop d’on actualment hi ha el refugi de la
Renclusa. Com a l’imaginari col·lectiu encara era ben viu el tràgic accident
del guia Pierre Barrau, que l’agost de 1824 desaparegué en una esquerda de la
glacera de la Maladeta, els expedicionaris evitaren l’actual via normal pel
vessant nord. Al llibre El massís de la Maladeta: de les valls als
cims, Tòfol Tobal, Jordi Pons i Ramon Solís reconstruïren l’itinerari de la
primera ascensió. Segons ells, el dia 19 els expedicionaris feren cap als “vallons”
de les Tres Chermanes de Paderna i de la Pleta de Paderna, superaren les bretxes
de la Tuca Blanca i d’Alba, per posteriorment arribar a l’”ibón” de Creguenya.
D’aquí s’enfilaren fins el coll entre el pic de Cregüenya i la Tuca de Quillón,
i baixaren per la vall de les Piedras Albas. Tot seguit superaren els colls del
Mamelón i dels Pins, fins que finalment arribaren a la pleta de Corones, on
feren nit. El 20 de juliol, van fer cim seguint l’actual via normal de la vall
de Corones. Arribats a la collada de Corones pujaren el darrer tram de la glacera
fins al pont de Mahoma. Aquest darrer escull impressionà tant Franqueville, que
el va fer pensar en el “Sirat”, que segons la religió islàmica és un pont més
fi que un cabell i més tallant que un sabre, que les ànimes hauran de travessar
per arribar al Paradís el Dia del Judici Final. El comte Albert Belhomme de
Franqueville (Pinterville 1814-Bizanos 1891) fou un terratinent i botànic
d’origen normand, que arribà a tenir un dels herbaris més importants de la seva
època. El 1854 s’instal·là al municipi de Bizanos, prop de Pau, on comprà el
castell, que actualment rep el seu nom, des d’on es gaudeix d’unes magnífiques vistes
del Pirineu bearnès. Des de 1871 fins a la seva mort fou batlle de Bizanos, impulsant
moltes iniciatives, que milloraren la vida d’aquesta comunitat. El 1845 publicà
el llibre Voyage a la Maladette, on relatà l’ascensió a l’Aneto. Fou un
dels primers membres de la cèlebre “Société Ramond”, associació científica, centrada
en l’estudi del Pirineu. L’agulla de Franqueville (3069 m) a la cresta de Llosàs
ens el recorda.
Imatge presa al taller de fotografia d’Alexandre Ken, prop de
l’any 1863, i extreta de Wikimedia Commons.
