El físic James David Forbes aconsellava als joves afeccionats a l’alpinisme que fessin
d’aquest hobby una activitat científica. Un d’aquests joves fou Francis Fox
Tuckett, que seguí fil per randa aquesta recomanació, de forma que en moltes excursions
portava instruments per mesurar propietats com la pressió, la temperatura o el
nivell d’ozó. Igualment, li agradava dissenyar, modificar o provar nous
invents. Així, al volum II de la revista Peaks, Passes, and Glaciers de
l’any 1862, descriu un fogonet d’alcohol, que utilitzava per bullir aigua.
D’altra banda, al volum I de l’Alpine
Journal, relata que el juliol de 1862 va fer un bivac dalt del Monviso
(3841 m) dins d’un sac de dormir, semblant al que empraven alguns duaners
francesos del Pirineu, que modificà afegint-hi una capa d’un material
impermeable patentat pel químic Charles Macintosh l’any 1823. A més, cal dir
que les anotacions i dibuixos panoràmics de Tuckett foren molt útils per
millorar la cartografia d’algunes zones dels Alps orientals. Aquesta tasca fou
reconeguda per John Ball, primer president de l’Alpine Club, al pròleg del llibre
A Guide to the Eastern Alps, i pel
rei d’Itàlia Vittorio Emanuele II, que l’anomenà cavaller de l’orde de Sant
Maurici i Sant Llàtzer. Francis Fox Tuckett (Frenchay, Bristol 1834-1913) fou
un alpinista britànic de l’edat d’or de l’alpinisme (1854-1865), que gestionà
un important negoci familiar de comerç de cuir. Començà la seva activitat als
Alps Occidentals, destacant la primera ascensió a l’Aletschhorn (4195 m), el
juny de 1859, amb els guies Johann Joseph Bennen, Peter Bohren i Victor Tairraz.
Més tard anà als Alps del Delfinat, el massís de l’Ortler i els Alps de
Zillertal i d’Ötztal. Posteriorment, visità les Dolomites, preferentment amb Douglas
Freshfield i el guia François Devouassoud, fent una exploració exhaustiva de la
Marmolada i els massissos de Brenta, Catinaccio i Pale di San Martino. Vicepresident
de l’Alpine Club (1866-1868) i membre de la Royal Geographical Society, el 1874
publicà el llibre Hochalpenstudien, traducció a
l’alemany de molts dels seus articles. Després de la seva mort, William A. B.
Coolidge edità el llibre A Pioneer in the High Alps: Alpine Diaries and
Letters of F. F. Tuckett (1920). Diferents topònims ens el recorden, com la
Tuckettspitze o Cima Tuckett (3462 m) als Alps d’Ortler, la bocca, la glacera i
el refugi de Tuckett a Brenta, així com el coll, la glacera, el pic (3568 m) i
l’antic refugi Tuckett als Écrins.
Fotografia feta per Camille
Silvy l’any 1862, cedida per la National Portrait
Gallery, London, i reproduïda amb llicència de Creative Commons.