Al llibre Catalogue
des Plantes Indigènes des Pyrénées et du Bas Languedoc, el naturalista George
Bentham afirma que, en el transcurs d’una exploració botànica que realitzà l’estiu
de 1825, dormí en una cabana de Soldeu (Andorra) dins d’un sac fet de pell de
xai. A la quarta edició del llibre The Art
of Travel (1867), el polímata Francis Galton complementa aquesta
informació, afegint que des de feia uns vint-i-cinc anys els duaners francesos
del Pirineu empraven uns sacs de dormir més sofisticats, que es podien portar com
si fos una motxilla. També explica que els alpinistes Francis Fox Tuckett i
Charles Packe se’n van fer confeccionar uns que prenien aquests últims com a
model. Justament, Packe va fer veure al seu amic Henry Russell que li convenia
adquirir-ne un. Així, l’any 1864 el comte Russell encarregà un sac de dormir de
pell de xai amb la llana per dins, que pesava uns 3 kg i que usaria assíduament
durant quaranta anys. Un dels primers cops fou el disset de juliol de 1865, quan
amb el capità Anthony Hoskins i el guia Jean Capdeville, va fer un bivac dalt
del cim de l’Aneto. Henry-Patrice-Marie Russell-Killough (Tolosa de Llenguadoc
1834-Biarritz 1907), comte Russell-Killough, fou un llegendari pirineista d’origen
irlandès (per part de pare) i francès (per part de mare). Entre 1856 i 1861 va
fer dos viatges pel continent americà i un gran periple, de tres anys de
durada, per Àsia i Oceania. A partir de 1862 explorà el Pirineu de punta a
punta, fent unes quaranta primeres ascensions absolutes, generalment amb els
millors guies de l’època, com Célestin Passet. L’agost de 1864 participà en la
fundació de la primera entitat pirineista de la història, la Société Ramond, que s’emmirallava en l’Alpine Club. Cap al 1882 centrà la seva
activitat en la muntanya del Vignemale (3298 m), a la que hi pujà trenta-tres
vegades, i on va fer excavar set coves estratègicament situades i a gran alçada,
des d’on gaudia d’unes vistes envejables i es delectava amb sensacionals postes
de sol. Dins d’elles hi feia llargues estades i rebia visites de pirineistes i
amics. A partir de 1889 l’estat francès li llogà durant noranta-nou anys, i pel
preu simbòlic d’un franc anual, la muntanya del Vignemale. Notable intèrpret
del violoncel i excel·lent escriptor, entre molts dels seus llibres i escrits
destaca l’obra Souvenirs d’un Montagnard.
Un nombre important de topònims ens el recorden com, per exemple, el pic de
Russell (3205 m) a la Maladeta i l’aresta de Packe-Russell al Balaitús.
Fotografia
del comte Henry Russell-Killough. Col·lecció privada de Monique Dollin du
Fresnel, rebesneboda del comte Russell. Reproduïda amb el seu permís.
