Albert Mummery, cal ser honest

The Physiology of Industry fou el primer llibre de l’economista John Atkinson Hobson. L’obra, publicada l’any 1898, va ser el fruit d’un intens intercanvi d’idees amb Albert Mummery. En ella s’exposen conceptes que desafiaven alguns dels fonaments de la teoria econòmica de l’època. Així, per exemple, s’afirma que un excés d’estalvi pot generar un subconsum que deprimiria l’economia. Malgrat que l’obra no tingué gaire notorietat, alguns dels arguments que s’hi exposaven serien posteriorment adoptats pel reconegut economista John Maynard Keynes. Albert Frederick Mummery (Dover, 1855-Nanga Parbat, 1895) és un dels millors escaladors de tots els temps i per molts el fundador de l’alpinisme modern. Així, per una banda, fou dels primers a fer ascensions sense guies. D’altra banda, va fer primeres a cims que llavors es consideraven inaccessibles o a pics que ja s’havien fet per noves vies de gran dificultat. A més, per a ell el més important no era assolir un cim (que també) sinó superar les dificultats que plantejava una determinada via, utilitzant mètodes honestos (com ell deia, “by fair means”), tot minimitzant en el possible l’ús de mitjans artificials. Amb el seu germà William gestionà una pròspera adoberia de Dover, que li donà prou llibertat per dedicar-se a l’alpinisme. Fins al 1888 realitzà notables primeres amb els guies suïssos Alexander Burgener i Benedikt Venetz. Destaquen el Mattherhorn (4478 m) per l’aresta Zmutt, l’Aiguille Verte (4122 m) pel vessant de Charpoua, el Täschhorn (4490 m) i sobretot el Grépon (3482 m). Posteriorment, organitzà dues expedicions al Caucas, fent el 1888 la primera al Dikh-Tau (5205 m) amb el guia Heinrich Zurfluh. A partir de 1889, i ja sense guies, escalà amb grans alpinistes com Norman Collie, Geoffrey Hastings, Cecil Slingsby o Lily Bristow. Destaquen la primera a la Dent du Requin (3422 m) o el Mont Blanc per l’esperó de la Brenva. El 1895 liderà el projecte, avançat al seu temps, de pujar el Nanga Parbat (8125 m). Després d’un intent infructuós pel vessant oest (Diamir), on assolí una cota superior als 6000 m, Mummery i els gurkhas Ragobir Thapa i Goman Singh van desaparèixer, possiblement sepultats per una allau, quan es dirigiren cap al vessant nord (Rakhiot). Dissenyà una tenda lleugera que l’empresa Benjamin Edgington comercialitzà fins al 1968. El 1885 publicà el llibre My Climbs In The Alps and Caucasus, un clàssic de la literatura de muntanya. El Mount Mummery (3328 m), a les Muntanyes Rocalloses, i l’Aiguille Mummery (3700 m), al massís del Mont Blanc, ens el recorden.

Fotografia feta per Martin Jacolette abans de 1895 i publicada al llibre "Mes escalades dans les Alpes", París 1903. Alpine Club Photo Library, London. Extreta de Wikimedia Commons.

Fanny Bullock Workman, assolint la igualtat

Al llibre Two Summers in the Ice-Wilds of Eastern Karakoram, publicat l’any 1917, hi ha una fotografia on un dels autors, Fanny Bullock Workman, mostra un diari on amb lletres ben grosses es pot llegir el lema Votes for Women. La icònica imatge fou presa l’any 1912 per l’altre autor del llibre i marit de Fanny, William H. Workman, a l’altiplà del Silver Throne (6400 m), situat al Karakoram. Aquest fet aparentment senzill era molt important, ja que en aquells moments el moviment pel sufragi femení estava en un dels seus moments més àlgids. Així, doncs, qualsevol iniciativa per donar-li suport era benvinguda; i més en el cas de Fanny que era una persona molt coneguda pels seus exitosos llibres de viatges. Fanny Bullock Workman (Worcester, Massachusetts 1859-Cannes, França 1925) fou una exploradora, alpinista i escriptora estatunidenca. Filla d’una família adinerada; de seguida prengué consciència que les dones eren tan vàlides com els homes per fer qualsevol activitat. El 1882 Fanny es casà amb el metge William Hunter Workman (Worcester, 1847-Newton, Massachusetts, 1937) que l’inicià en el muntanyisme a la serralada de les White Mountains (New Hampshire). Entre 1888 i 1895 els Workman van fer llargs viatges en bicicleta per Suïssa, França, Itàlia, Espanya i Algèria, cobrint distàncies de més de 5000 kilòmetres en etapes que podien superar el centenar. En aquest període Fanny pujà alguns cims notables dels Alps com el Mont Blanc i el Matterhorn. Entre 1897 i 1899 van fer un altre llarg viatge en bicicleta per Birmània, Ceilan, Java, Indoxina i l’Índia. El 1898 descobriren les muntanyes de l’Himàlaia occidental, llavors un territori poc explorat i sense cartografiar, on en catorze anys organitzarien vuit expedicions. El 1899 contractaren els serveis del guia suís Mattia Zurbriggen i exploraren la glacera Biafo, on pujaren diferents cims, essent el Koser Gunge (6400 m) el més alt. El 1902 resseguiren la glacera de Chogo Lungma i el 1906 van fer cap al massís de Nun Kun, pujant el Pinnacle Peak (6930 m), que durant molts anys fou el rècord d’alçada femení. Entre 1911 i 1912 exploraren la glacera de Siachen, la més llarga del Karakoram. Per a això contractaren els serveis d’un solvent grup de guies i topògrafs, amb els que confeccionaren un material cartogràfic de gran qualitat. D’entre els molts reconeixements que els Workman van rebre cal destacar que Fanny fou la primera dona nord-americana que va fer una conferència a la universitat de la Sorbona i la primera que esdevingué membre de la Royal Geographical Society. Els seus nombrosos articles i llibres de viatges ens els recorden.

Fotografia feta per Maull & Fox el 1890. Library of Congress. Extreta de Wikimedia Commons.