Paul-Michel Hossard, mapes, fotos i cims

Una de les tasques més laborioses de la carta d’estat major va ser duta a terme per Pierre Peytier i Paul-Michel Hossard, dos tinents del cos reial d’enginyers geògrafs, als que se’ls hi encomanà fer la triangulació de primer ordre de la part occidental del Pirineu. Entre maig i setembre de 1825 exploraren aquella zona, escollint com a vèrtexs geodèsics els següents cims: Larrun, Baigura, Leizaratheka, Mehaltzu, Ohri, Kanbillu, Auñamendi (Anie), Escurets, Balaitous, Estibète, pic du Midi, Troumouse, Mont Aspet i Maupas. Malgrat que Peytier i Hossard no tenien cap motivació alpinística, van fer les primeres als pics de Palas (2974 m), Balaitous (3144 m), Troumouse (3083 m) i Maupas (3109 m). Així, després de pujar i descartar el Midi d’Ossau (2884 m) com a vèrtex geodèsic, enfilaren cap al Balaitous. A mitjan juliol ho intentaren, però, per error ascendiren el pic de Palas, presumiblement per l’aresta dels geodèsics. A principis d’agost, i després de tres intents més, van assolir el seu objectiu, possiblement pujant per l’aresta de Peytier-Hossard. Posteriorment, van fer el pic de Troumouse (3083 m) per una ruta poc explicada, que potser passava pel port de Barrosa. Finalment, a finals d’agost van pujar el Maupas, fent abans el Grand Quayrat (3060 m), que també descartaren com a vèrtex geodèsic. Paul-Michel Hossard (Angers, 1797-Jarzé, 1862) fou un enginyer geògraf, format a la prestigiosa École Polytechnique (X 1817), on, a més, impartí classes d’astronomia i geodèsia. Treballà en tasques relacionades amb la carta d’estat major, ideant una brúixola polivalent, que permetia determinar pendents, i millorant la tècnica de representació del relleu amb línies perpendiculars (normals) a les corbes de nivell, actualment en desús. El 1857 fou nomenat tinent coronel i cap del servei de topografia i disseny de l’arxiu cartogràfic militar. Publicà articles de geometria i estadística en revistes especialitzades. També col·laborà amb l’astrònom Louis Benjamin Francoeur, escrivint un annex pel seu notable tractat de Geodèsia. A finals de 1839 s’aficionà a la daguerreotípia, el primer procediment fotogràfic comercial, arribant a ser un consumat especialista. De fet, ara alguns dels seus daguerreotips es troben al museu d’Orsay de París. El Cap (2995 m) i la bretxa de Peytier-Hossard (2995 m) al Balaitous, i l’aresta dels geodèsics al pic de Palas ens el recorden.

Autoretrat de Paul-Michel Hossard (1842), publicat al llibre “Angers et la Photographie”, Frédéric Nibart (2021). Col·lecció Labusquière (2006). Amb autorització del seu autor.

Jean-Baptiste Coraboeuf, triangulant arreu

El 1808 Napoleó va emprendre la tasca de substituir la carta dels Cassini per un nou mapa de França. El projecte, que quedà en via morta, fou reprès sota el regnat de Lluís XVIII, que el 1817 ordenà realitzar la carta d’estat major. Les tasques de triangulació van ser encomanades al cos reial d’enginyers geògrafs. Una de les determinacions més reeixides fou duta a terme pel tinent coronel Jean-Baptiste Coraboeuf i els seus adjunts, els tinents Jean-Prosper Testu, Pierre Peytier i Paul-Michel Hossard, que entre 1825 i 1827 van fer triangulacions de primer ordre resseguint l’anomenat paral·lel del Pirineu. Coraboeuf assignà a Peytier i Hossard la part occidental, mentre que ell i Testu s’encarregaren de l’oriental. Durant el primer any, Coraboeuf i Testu van escollir com a vèrtexs geodèsics els següents cims: Mont d’Espirà, Força Real, Mont Tauch, puig de Burgarag, Madres, Canigó, Torre d’Eina, pic Oriental de Coll Roig, Saint Barthélemy, Montcalm i tucs de la Courate i de Crabèra. Hi van construir torres de pedra, amb forma de con truncat, d’uns quatre metres d’altura. El 1826 i 1827 tornaren a pujar als mateixos punts per implementar els aixecaments topogràfics, proveïts d’instruments de mesura, destacant un cercle repetidor, un giny per determinar angles. També portaven tendes i queviures per fer llargues estades, com succeí l’agost de 1826 i 1827, quan van romandre dalt del Canigó (2784 m) i del Montcalm (3078 m), respectivament, unes dues setmanes, suportant condicions meteorològiques molt adverses. Jean-Baptiste Coraboeuf (Nantes, 1777-París, 1859) va ser un enginyer geògraf, format a la prestigiosa École Polytechnique (X 1794). Fou membre de la comissió de ciències i arts que participà en la campanya d’Egipte de Napoleó (1798-1801), on mesurà l’altura d’algunes piràmides i participà en l’aixecament d’un mapa del delta del Nil. Entre 1802 i 1805 encapçalà una campanya cartogràfica als Alps per determinar, a partir de triangulacions, l’altura de diferents muntanyes, entre elles el Mont Blanc. Posteriorment, fou secretari general de la Societé de Géographie i continuà treballant en tasques de supervisió del mapa d’estat major. Una inscripció al temple d’Isis (illa de Philae), on apareix el seu nom junt amb altres savis de l’expedició d’Egipte, un monument en memòria dels oficials geodèsics, situat a Argelès-Gazost, i un carrer a la ciutat de Nantes ens el recorden.

Detall d'un dibuix de Jean-Prosper Testu dalt del Montcalm (1827), on se'l veu amb Coraboeuf, que manipula un cercle repetidor. Col·lecció del Musée Pyrénéen de Lourdes. Reproduït amb permís del museu.