Una de les tasques més laborioses de la carta d’estat major va ser duta a terme per Pierre Peytier i Paul-Michel Hossard, dos tinents del cos reial d’enginyers geògrafs, als que se’ls hi encomanà fer la triangulació de primer ordre de la part occidental del Pirineu. Entre maig i setembre de 1825 exploraren aquella zona, escollint com a vèrtexs geodèsics els següents cims: Larrun, Baigura, Leizaratheka, Mehaltzu, Ohri, Kanbillu, Auñamendi (Anie), Escurets, Balaitous, Estibète, pic du Midi, Troumouse, Mont Aspet i Maupas. Malgrat que Peytier i Hossard no tenien cap motivació alpinística, van fer les primeres als pics de Palas (2974 m), Balaitous (3144 m), Troumouse (3083 m) i Maupas (3109 m). Així, després de pujar i descartar el Midi d’Ossau (2884 m) com a vèrtex geodèsic, enfilaren cap al Balaitous. A mitjan juliol ho intentaren, però, per error ascendiren el pic de Palas, presumiblement per l’aresta dels geodèsics. A principis d’agost, i després de tres intents més, van assolir el seu objectiu, possiblement pujant per l’aresta de Peytier-Hossard. Posteriorment, van fer el pic de Troumouse (3083 m) per una ruta poc explicada, que potser passava pel port de Barrosa. Finalment, a finals d’agost van pujar el Maupas, fent abans el Grand Quayrat (3060 m), que també descartaren com a vèrtex geodèsic. Paul-Michel Hossard (Angers, 1797-Jarzé, 1862) fou un enginyer geògraf, format a la prestigiosa École Polytechnique (X 1817), on, a més, impartí classes d’astronomia i geodèsia. Treballà en tasques relacionades amb la carta d’estat major, ideant una brúixola polivalent, que permetia determinar pendents, i millorant la tècnica de representació del relleu amb línies perpendiculars (normals) a les corbes de nivell, actualment en desús. El 1857 fou nomenat tinent coronel i cap del servei de topografia i disseny de l’arxiu cartogràfic militar. Publicà articles de geometria i estadística en revistes especialitzades. També col·laborà amb l’astrònom Louis Benjamin Francoeur, escrivint un annex pel seu notable tractat de Geodèsia. A finals de 1839 s’aficionà a la daguerreotípia, el primer procediment fotogràfic comercial, arribant a ser un consumat especialista. De fet, ara alguns dels seus daguerreotips es troben al museu d’Orsay de París. El Cap (2995 m) i la bretxa de Peytier-Hossard (2995 m) al Balaitous, i l’aresta dels geodèsics al pic de Palas ens el recorden.
Autoretrat de Paul-Michel Hossard (1842), publicat al llibre “Angers et la Photographie”, Frédéric Nibart (2021). Col·lecció Labusquière (2006). Amb autorització del seu autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada