L’any 1860, l’editor i alpinista William Longman encarregà al jove il·lustrador Edward Whymper viatjar pels Alps occidentals per fer dibuixos d’alguns dels cims més emblemàtics. D’entre les zones que visità destaca el massís dels Écrins, llavors força desconegut, on s’alça el Mont Pelvoux que, abans de l’annexió de la Savoia, es creia que era la muntanya més alta de França. L’agost d’aquell mateix any, una cordada liderada per Thomas George Bonney i William Mathews intentà pujar el Mont Pelvoux, però unes condicions meteorològiques molt adverses ho impediren. Després d'aquesta temptativa, un dels membres de l'expedició, Jean Reynaud, proposà a Whymper, amb qui coincidí casualment en un cafè, provar-ho l'any següent. A principis d'agost de 1861, Whymper, Reynaud i Reginald Macdonald van fer la segona ascensió a la punta Puiseux (3946 m), que és el punt més alt del Mont Pelvoux, tretze anys després que ho fes el matemàtic Victor Puiseux. Dalt del cim, Whymper i els seus companys es van adonar que la Barra dels Écrins (4101 m) superava clarament la punta Puiseux. A més, van confirmar el que ja se sabia, que a dalt de la segona cota més alta del Mont Pelvoux (3932 m) hi havia les restes d'una torre geodèsica. L’any següent, Francis Fox Tuckett tingué accés a l'arxiu militar i cartogràfic de França (Dépôt de la Guerre), on verificà que la misteriosa torre havia estat construïda molts anys abans per ordre d’un capità anomenat Durand. Adrien Armand Durand (Séverac-le-Château, 1787 – Charenton, 1835) fou un enginyer geògraf format a l'École Polytechnique (X 1808). Treballà al cos imperial d'enginyers geògrafs en el projecte de la carta d’estat major. Concretament, s’encarregà de la triangulació de primer ordre del quadrant sud-est de França, tasca que comportà pujar a més de cinquanta cims, alguns d’ells als Alps. El 30 de juliol de 1828 va fer la primera ascensió a la segona punta del Mont Pelvoux amb els caçadors locals Alexis Liotard i Jacques-Étienne Mathéoud. Dos anys més tard, tornà per fer els aixecaments topogràfics, que demostraven que la Barra dels Écrins i la Meije (3984 m) eren més altes que el Mont Pelvoux. Aquests càlculs, però, només els coneixien els cartògrafs que van elaborar la carta d'estat major. Cap al 1833, Durand patí una greu malaltia mental i fou ingressat a l'hospital psiquiàtric de la Maison Royale de Charenton, on morí. La segona cota del Mont Pelvoux, o punta Durand (3932 m), ens el recorda.
Foto feta per l’autor, que mostra una part de l’estela commemorativa dedicada al capità Adrien Durand a Ailefroide (Écrins).
