Francis Fox Tuckett, alpinisme i ciència

El físic James David Forbes aconsellava als joves afeccionats a l’alpinisme que fessin d’aquest hobby una activitat científica. Un d’aquests joves fou Francis Fox Tuckett, que seguí fil per randa aquesta recomanació, de forma que en moltes excursions portava instruments per mesurar propietats com la pressió, la temperatura o el nivell d’ozó. Igualment, li agradava dissenyar, modificar o provar nous invents. Així, al volum II de la revista Peaks, Passes, and Glaciers de l’any 1862, descriu un fogonet d’alcohol, que utilitzava per bullir aigua. D’altra banda, al volum I de l’Alpine Journal, relata que el juliol de 1862 va fer un bivac dalt del Monviso (3841 m) dins d’un sac de dormir, semblant al que empraven alguns duaners francesos del Pirineu, que modificà afegint-hi una capa d’un material impermeable patentat pel químic Charles Macintosh l’any 1823. A més, cal dir que les anotacions i dibuixos panoràmics de Tuckett foren molt útils per millorar la cartografia d’algunes zones dels Alps orientals. Aquesta tasca fou reconeguda per John Ball, primer president de l’Alpine Club, al pròleg del llibre A Guide to the Eastern Alps, i pel rei d’Itàlia Vittorio Emanuele II, que l’anomenà cavaller de l’orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer. Francis Fox Tuckett (Frenchay, Bristol 1834-1913) fou un alpinista britànic de l’edat d’or de l’alpinisme (1854-1865), que gestionà un important negoci familiar de comerç de cuir. Començà la seva activitat als Alps Occidentals, destacant la primera ascensió a l’Aletschhorn (4195 m), el juny de 1859, amb els guies Johann Joseph Bennen, Peter Bohren i Victor Tairraz. Més tard anà als Alps del Delfinat, el massís de l’Ortler i els Alps de Zillertal i d’Ötztal. Posteriorment, visità les Dolomites, preferentment amb Douglas Freshfield i el guia François Devouassoud, fent una exploració exhaustiva de la Marmolada i els massissos de Brenta, Catinaccio i Pale di San Martino. Vicepresident de l’Alpine Club (1866-1868) i membre de la Royal Geographical Society, el 1874 publicà el llibre Hochalpenstudien, traducció a l’alemany de molts dels seus articles. Després de la seva mort, William A. B. Coolidge edità el llibre A Pioneer in the High Alps: Alpine Diaries and Letters of F. F. Tuckett (1920). Diferents topònims ens el recorden, com la Tuckettspitze o Cima Tuckett (3462 m) als Alps d’Ortler, la bocca, la glacera i el refugi de Tuckett a Brenta, així com el coll, la glacera, el pic (3568 m) i l’antic refugi Tuckett als Écrins.

Fotografia feta per Camille Silvy l’any 1862, cedida per  la National Portrait Gallery, London, i reproduïda amb llicència de Creative Commons.