Els Führerbücher (en alemany) o carnets de guide (francès) eren quaderns personals dels guies de muntanya, on els seus clients anotaven les activitats que havien fet, i on deixaven constància tant de les habilitats alpinístiques com del caràcter del guia. Aquests textos eren molt importants, ja que sovint es feien servir com a carta de presentació. Així, per exemple, el primer Führerbuch de Melchior Anderegg va ser sostret per algú que, durant un temps, el va suplantar. Un dels quaderns més interessants és el segon Führerbuch d’Alexander Burgener, on hi ha anotacions d’alpinistes de renom, com Clinton Thomas Dent, Moritz von Kuffner, Julius Kugy, Paul Güssfeldt, Oscar Eckenstein i Albert F. Mummery. Alexander Burgener va néixer a la localitat suïssa de Saas Fee l’any 1845 i va morir el 8 de juliol de 1910 prop de la Berglihütte, juntament amb sis persones més, a causa d’una allau. Fou un dels millors guies de muntanya de l’edat d’argent de l’alpinisme. Va fer més de quaranta primeres, entre les quals destaquen el Lenzspitze (4294 m), el Gran Dru (3754 m), el Matterhorn per l’aresta de Zmutt, l’Aiguille Verte (4122 m) pel corredor en Y del vessant de Charpoua, l’Aiguille du Grépon (3482 m), el Täschhorn (4491 m) per la Teufelsgrat i el Mont Maudit (4465 m) per l’aresta Kuffner. També participà en dues expedicions al Caucas, liderades respectivament per Maurice de Déchy (1884) i Clinton Thomas Dent (1886). Una anècdota il·lustra el seu tarannà ferm i alhora prudent. L’agost de 1879, Mummery, que tot just havia conegut Burgener, li proposà fer la primera al Matterhorn per l’aresta de Zmutt. Burgener li respongué que emprendre una ascensió com aquella amb un desconegut era una verfluchte Dummheit (una maleïda estupidesa). Tot i això, li suggerí fer algunes ascensions pel massís de Mischabel, proposta que Mummery acceptà de bon grat. Un cop van comprovar la seva bona entesa, afrontaren el repte de pujar el Matterhorn per la Zmuttgrat, tasca que completaren amb èxit. Així s’inicià una col·laboració que els consolidaria com una de les cordades més destacades de l’època. De fet, Burgener ocupa un lloc rellevant en moltes parts del llibre de Mummery, My Climbs in the Alps and Caucasus, on l’autor relata les seves aventures amb un inigualable sentit de l’humor. Les plaques de Burgener a la Dent del Gegant i la fissura de Burgener a la clàssica travessa Charmoz-Grépon ens el recorden.
Fotografia d’Alexander Burgener (circa 1905) feta per Hans Brun per a l’editorial Gebrüder Wehrli. Reproduïda amb permís de la Swiss National Library, Prints and Drawings Department: Photoglob-Wehrli: Archiv Wehrli.
