Vittorio Sella, el duc dels fotògrafs

El mític geògraf Claudi Ptolomeu situava les fonts del Nil a una serralada que anomenà Muntanyes de la Lluna. Durant molts segles, però, es posà en dubte la seva existència. Tanmateix, en el curs de les seves exploracions, Romolo Gessi (1888) i Henry Morton Stanley (1889) les localitzaren a l’actual Uganda. Animat per una conferència que Stanley feu el 1901 a la Royal Geographical Society de Londres, el 1906 el duc dels Abruzzi (Luigi Amedeo de Savoia) decidí explorar les Muntanyes de la Lluna o Rwenzori. A finals de maig l’expedició del duc es trobava prop del llac Edward caminant sobre el fang i dins la boira. Aprofitant una aturada, Vittorio Sella, fotògraf de l’expedició, preparà la seva aparatosa càmera. Després d’una llarga espera el cel s’obrí el suficient per què prengués una fotografia, i les Muntanyes de la Lluna deixessin de ser un misteri. Per molts entesos Vittorio Sella (Biella 1859 – Biella 1943) ha estat els més gran fotògraf de muntanya de la història. Fill de Giuseppe Sella, pioner de la fotografia a Itàlia, i nebot de Quintino Sella, fundador del club alpí italià. Feu nombroses ascensions als Alps, sovint amb la seva càmera, destacant les hivernals al Cervino (1882), la Punta Dufour (1884), el Gran Paradiso, el Lyskamm (1885) i la travessa del Mont Blanc (1888). Participà com a fotògraf en grans expedicions, com les que encapçalà Douglas Freshfield al Caucas (1889, 1890 i 1896) i al Kanchenjunga (1899), i les del duc dels Abbruzzi al Mount Saint Elias (1897, Alaska), Rwenzori, i al K2 i el Karakoram (1909). En totes elles feu fotografies inèdites per l’època d’un incalculable valor històric i artístic. El pic de Sella (4627 m al Rwenzori), el coll de Sella (prop de la gelera Godwin-Austen al K2), el pas de Sella (prop de la gelera de Seward al Saint Elias), el pic (4370 m), el coll i la gelera Sella (a Bezengi, Caucas) i el refugi Vittorio Sella (Gran Paradiso) ens el recorden.

Excursionisme, número 353, pàgina 32, any 2009