dimecres, 11 de maig de 2011

Platon de Tchihatcheff, veni, vidi i ... l’Aneto ... vici

Tal com explica Jean Escudier al llibre “l’Aneto i els seus homes”, un dia de juny de 1842 un jove rus recorria els carrers de Bagneres de Luchon, preguntant a tothom: Coneixeu el massís de la Maladeta ? Podríeu guiar-me fins al punt més alt ? Ningú, però, li respongué afirmativament. Sens dubte el record de la mort del guia Pierre Barrau, que va caure dins una esquerda de la glacera de la Maladeta a l’agost de 1824 (les seves restes aparegueren 107 anys després), encara era ben viu. Aquest fet feu que fins aquell moment ningú hagués pujat l’Aneto. El jove, però, no es desanimà, marxà a Luz, contractà uns guies i pujà, entre d’altres, el Vignemale i el Mont Perdut. A mitjans de juliol tornà a Luchon, i amb el comte Albert de Franqueville, organitzà una expedició per pujar l’Aneto amb els caçadors Bernard Arrazu (dit Ursule), Pierre Redonnet (anomenat Nate), i els guies Pierre Sanio i Jean Sors (de sobrenom Argarot). El 20 de juliol assoliren el cim seguint un llarg i espectacular recorregut que evitava la glacera. A més, quatre dies després el rus tornà a fer el cim, però aquest cop, per la glacera tot desafiant les pors derivades del record de Barrau. Platon Alexandrovich Tchihatcheff (o Chikhachev o Чихачёв) (Palau de Gátxina, Sant Petesburg 1812-Versailles 1892) fou un viatger i geògraf rus, germà del conegut naturalista Pyotr Chikhachev. De ben jove ingressà a l’exèrcit, i lluità als setges de Silistra i Shumla (Bulgària) en el context de la guerra russo-turca de 1828-1829. Després participà en la invasió de Polònia de 1831, que es produí com a resposta de Rússia a la no acceptació per part dels polonesos del tsar Nicolàs I com a rei del seu país. Descobrí la seva autèntica vocació tot llegint els escrits del gran naturalista Alexander von Humboldt. Així, el 1833 deixà l’exèrcit, viatjà per Europa i el 1835 emprengué una exploració de 3 anys pel continent americà, començant al Canadà i acabant a l’Argentina, buscant, a més, una via per anar del Pacífic al Atlàntic travessant els Andes. Entre 1839 i 1840 participà en l’accidentada expedició russa al khanat de Khivà (actual Uzbekistan), en la que realitzà un estudi geogràfic de les mítiques valls del Iaxarte (Sirdarià) i l’Oxus (Amudarià), suportant diferències de temperatura entre l’estiu i el hivern de fins a 80 graus. L’agulla de Tchihatcheff (3052 m) a la cresta de Llosàs i un retrat que realitzà el pintor Paul J. A. Baudry, que es conserva al museu del Hermitage de Sant Petesburg, ens el recorda. Entre els molts escrits que publicà destaquen “Un viatge a través de les Pampes de Buenos Aires” i “Ascension au pic de Néthou”.

Excursionisme, volum 363, pàgina 32, any 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada