Hugh Thomas Munro, el “Munrobagger” que per ben poc no arribà a “Munroist”

En funció de la seva altitud les muntanyes d’Escòcia es classifiquen en Donalds (menys de 2000 peus; on 1 peu = 0.3048 m), Grahams (entre 2000 i 2499 peus), Corbetts (entre 2500 i 3000 peus) i Munros (més de 3000 peus). Segons el “Scottish Mountaineering Club” (SMC) d’aquests últims n’hi ha un total de 283. En els ambients excursionistes escocesos s’anomena “Munrobagging” a l’activitat consistent en pujar Munros, “Munrobaggers” les persones que la practiquen i “Munroists” els que els han fet tots. Com es pot comprovar a la base de dades del SMC, actualment hi ha quasi 5000 “Munroists” registrats. Hugh Thomas Munro (Londres 1856-Tarascon, Provença, 1919) fou el quart baronet (títol hereditari britànic entre cavaller i baró) de Lindertis (territori situat a l’Est de les “Central Lowlands”). Descobrí la seva vocació pel muntanyisme als 17 anys durant una llarga estada a Stuttgart, des d’on tot sovint anà als Alps. Posteriorment, realitzà estudis d’Economia a Londres, i fou secretari del governador de Natal (Sudàfrica) en els temps de la primera guerra dels Boèrs. A la seva tornada a Escòcia s’encarregà de la gestió del patrimoni familiar, i s’introduí en el món de la política com a membre del Partit Conservador. El 1889 participà en la fundació del SMC, del que en fou president entre el 1894 i 1897. El seu caràcter metòdic, la seva afició a col•leccionar tot tipus d’objectes i la seva passió per la topografia animaren alguns membres del SMC a suggerir-li que fes una llista de les muntanyes de més de 3000 peus d’Escòcia. El setembre de 1891 publicà al SMC Journal l’article "Tables giving all the Scottish mountains exceeding 3,000 feet in height", on hi ha la llista de Munros que després de successives revisions ha donat lloc a l’actual. Curiosament Munro pujà tots els cims de la seva llista menys un. De ben segur que l’artritis severa que patia, i que l’obligà a deixar prematurament la pràctica del muntanyisme, en fou la causa. Els 283 Munros, els milers i milers de “Munrobaggers” que fan “Munrobagging” i els milers de “Munroists” ens el recorden.

Excursionisme, volum 365, pàgina 32, any 2011