Al seu llibre Histoire
universelle l’historiador Jacques Auguste de Thou explica que el maig de
1552 el comte de Foix-Candale organitzà una expedició per pujar el Midi
d’Ossau, que en aquella època era anomenat “les bessones”, i que es considerava
com la muntanya més alta mai assolida. El seguici estava format per cavallers,
pastors, pagesos i camàlics, que anaven amb vestits de pells, i que portaven
ganxos i escales per superar els passos més difícils. Pel que sembla no
assoliren el cim, però si que arribaren a una alçada que estava per sobre del
núvols. En realitat no se sap amb certesa qui va ser el primer (i quan) que
pujà el Midi d’Ossau. Molts historiadors afirmen que va ser cap el 1787 i que
possiblement fou un col·laborador dels cartògrafs Henri Reboul i Jacques Vidal.
Tanmateix, una de les versions més poètiques que es coneixen és la que es
recull al llibre de Marcos Feliu La Conquista del Pirineo, on es
diu que va ser un pastor de la vall d’Aspe que, cada dia quan arribava a la
seva cabana després de treballar, veia com l’ombra de la muntanya l’atrapava,
de manera que semblava com si estigués dalt del cim; el desig de pujar fou tan
gran que evidentment va fer el cim... François de Foix-Candale o Franciscus
Flussatus Candalla (castell de Cadillac, Bordeus, 1512 - Bordeus 1594) fou un
alquimista, humanista i matemàtic renaixentista, membre d’una branca de la
família dels comtes de Foix emparentada amb els comtes de Kendal (Anglaterra). A
partir de 1570, i fins la seva mort, va ser bisbe de la diòcesi d’Aire-sur-l’Adour.
Entre 1572 i 1587 va ser captal de Buch o senyor feudal del Captalat de Buch,
territori de la Gascunya que agrupava les actuals comunes de Arcachon, La Teste
de Buch i Gujan-Mestras. Va convertir la seva residència, el castell de Puy
Paulin, en un centre d’erudició, on eren convidats intel·lectuals de la talla
del gran pensador Michel de Montaigne, qui, per cert, el cità en alguns dels
seus famosos Essais. En el terreny de les matemàtiques traduí del grec
al llatí els Elements d’Euclides, i impulsà els estudis de geometria a
Bordeus, creant una càtedra de matemàtiques al Collège de Guyenne. En el camp
de la filosofia, edità i traduí al llatí i al francès alguns dels llibres del Corpus
Hermeticum, obra que conté els principis del hermetisme, que va ser un
corrent espiritual que es desenvolupà a l’època hel·lenística, que revifà al
Renaixement i que es fonamenta en els escrits atribuïts a Hermes Trismegist. En
el camp de l’Alquímia inventà alguns medicaments i fins i tot una infusió de
plantes barrejades amb alcohol, que s’anomenà Eau de Candale, que s’emprava com
a panacea per guarir qualsevol malaltia i que fou bastant utilitzada a França
fins ben entrat el segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada