dissabte, 18 de maig de 2013

François de Foix-Candale, la muntanya és una panacea


Al seu llibre Histoire universelle l’historiador Jacques Auguste de Thou explica que el maig de 1552 el comte de Foix-Candale organitzà una expedició per pujar el Midi d’Ossau, que en aquella època era anomenat “les bessones”, i que es considerava com la muntanya més alta mai assolida. El seguici estava format per cavallers, pastors, pagesos i camàlics, que anaven amb vestits de pells, i que portaven ganxos i escales per superar els passos més difícils. Pel que sembla no assoliren el cim, però si que arribaren a una alçada que estava per sobre del núvols. En realitat no se sap amb certesa qui va ser el primer (i quan) que pujà el Midi d’Ossau. Molts historiadors afirmen que va ser cap el 1787 i que possiblement fou un col·laborador dels cartògrafs Henri Reboul i Jacques Vidal. Tanmateix, una de les versions més poètiques que es coneixen és la que es recull al llibre de Marcos Feliu La Conquista del Pirineo, on es diu que va ser un pastor de la vall d’Aspe que, cada dia quan arribava a la seva cabana després de treballar, veia com l’ombra de la muntanya l’atrapava, de manera que semblava com si estigués dalt del cim; el desig de pujar fou tan gran que evidentment va fer el cim... François de Foix-Candale o Franciscus Flussatus Candalla (castell de Cadillac, Bordeus, 1512 - Bordeus 1594) fou un alquimista, humanista i matemàtic renaixentista, membre d’una branca de la família dels comtes de Foix emparentada amb els comtes de Kendal (Anglaterra). A partir de 1570, i fins la seva mort, va ser bisbe de la diòcesi d’Aire-sur-l’Adour. Entre 1572 i 1587 va ser captal de Buch o senyor feudal del Captalat de Buch, territori de la Gascunya que agrupava les actuals comunes de Arcachon, La Teste de Buch i Gujan-Mestras. Va convertir la seva residència, el castell de Puy Paulin, en un centre d’erudició, on eren convidats intel·lectuals de la talla del gran pensador Michel de Montaigne, qui, per cert, el cità en alguns dels seus famosos Essais. En el terreny de les matemàtiques traduí del grec al llatí els Elements d’Euclides, i impulsà els estudis de geometria a Bordeus, creant una càtedra de matemàtiques al Collège de Guyenne. En el camp de la filosofia, edità i traduí al llatí i al francès alguns dels llibres del Corpus Hermeticum, obra que conté els principis del hermetisme, que va ser un corrent espiritual que es desenvolupà a l’època hel·lenística, que revifà al Renaixement i que es fonamenta en els escrits atribuïts a Hermes Trismegist. En el camp de l’Alquímia inventà alguns medicaments i fins i tot una infusió de plantes barrejades amb alcohol, que s’anomenà Eau de Candale, que s’emprava com a panacea per guarir qualsevol malaltia i que fou bastant utilitzada a França fins ben entrat el segle XIX. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada