Christian Almer, honradesa i coratge

L’ascensió d’Alfred Wills al Wetterhorn (3.690 m) de l’any 1854 marca l’inici de l’edat d’or de l’alpinisme. Al seu llibre Wandering Among the High Alps, Wills explica que poc abans d’arribar al cim, dos caçadors de Grindelwald, Ulrich Kauffman i el seu cunyat Christian Almer, els van avançar amb la intenció de fer el cim abans que Wills i els seus guies. Aquests, que havien dit a Wills que farien la primera ascensió a aquella muntanya, s’indignaren tant que amenaçaren els caçadors d’iniciar una baralla si els superaven. Tanmateix, l’oportuna aparició d’un pastís de xocolata va calmar els ànims i, entre rialles i concessions, van acordar fer el cim junts. Tristament, Wills també ha passat a la història perquè va ser el jutge que quaranta anys més tard dictà sentència contra l’escriptor Oscar Wilde, a qui declarà culpable de conducta indecent i sodomia, condemnant-lo a dos anys de presó amb treballs forçats. Christian Almer (Grindelwald, 1826-1898) fou un dels guies suïssos més destacats de les edats d’or i d’argent de l’alpinisme. Guià alpinistes de renom com Edward Whymper, Meta Brevoort, William Auguste Coolidge, Adolphus Warburton Moore o Leslie Stephen. D’entre les nombroses primeres que protagonitzà, destaquen les de l’Eiger (3970 m), el Mönch (4107 m), la Barre des Écrins (4102 m), l’Aiguille Verte (4122 m), la Punta Whymper (4184 m), el Gross Fiescherhorn (4049 m) i el pic central de la Meije (3970 m). Dues anècdotes il·lustren el seu tarannà. La primera succeí l’any 1855, quan l’erudita i escriptora Dora d’Ístria (pseudònim de la duquessa Helena Koltsova-Massalskaya) intentà sense èxit fer la primera ascensió al Mönch. Malgrat no haver-ho aconseguit, volgué que els guies certifiquessin que havien fet el cim; Almer, però, refusà fer-ho. La segona anècdota tingué lloc el gener de 1885 a la Jungfrau (4.158 m). Durant el descens, el grup liderat per Almer fou sorprès per una forta tempesta seguida d’una forta baixada de la temperatura. Com a resultat, Almer patí greus congelacions i li hagueren d’amputar alguns dits del peu dret. Tot i això, dos anys més tard reprengué la seva activitat com a guia, que mantingué fins poc abans de morir. El dibuix del “Salt d’Almer”, que apareix al llibre de Whymper Scrambles Amongst the Alps ens el recorda; en ell es representa Almer fent un salt prodigiós per travessar una ampla bretxa, en el transcurs de la primera ascensió a la Barre des Écrins del 25 de juny de 1864. També ens el recorden la glacera i la cabana d’Almer als Alps del Sud de Nova Zelanda.

Fotografia de Christian Almer, feta per G E Mannering. Col·lecció W A Kennedy. Ref.: 1975.203.22527. Cedida pel Canterbury Museum de Christchurch (Nova Zelanda).