dimecres, 17 de novembre de 2010

Vitaly Abalakov, l’amic dels friends

En el món de l’escalada en gel sovint s’utilitza l’abalakov, un enginyós sistema per fer assegurances, reunions o ràpels amb el que s’evita l’abandonament de material costós. Es tracta d’un pont de gel que s’efectua realitzant amb un cargol de gel dos forats que s’intersequen als seus extrems, tot formant un canal en forma de “V”. Posteriorment, i amb l’ajut d’un ganxo, es passa un cordino al que finalment se li fa un nus. Vitaly Mijáilovich Abalakov (Yeniséisk 1906 – Moscou 1986) fou un alpinista i enginyer d’origen siberià considerat per molts el pare de l’escalada a l’antiga Unió Soviètica. Era germà del escultor i alpinista Evgeniy Abalakov que realitzà la primera ascensió al Ismail Samani (abans pic Comunisme, 7495 m) a la serralada del Pamir. Durant molts anys Vitaly fou director d’un important laboratori de recerca i desenvolupament d’equipament esportiu, on creà un gran nombre de nous aparells. En el camp de l’escalada i l’alpinisme, a més de l’abalakov, inventà encastadors, claus, cargols i ganxos de gel, grampons de titani i autobloquejadors. De fet, els “friends” creats pels escaladors americans Greg Lowe l’any 1973 i Ray Jardine el 1978 s’inspiraven en un encastador de lleves inventat anys abans per Abalakov. També ideà tècniques de control del rendiment esportiu com, per exemple, l’anomenat test d’Abalakov per mesurar la força de les cames en els salts, que s’utilitza en esports com el bàsquet. D’entre les seves ascensions destaquen les primeres absolutes a muntanyes del Caucas, com les cares nord del Dykh-Tau (5205 m) i del Ullu-Tau (4207 m), o la cresta que uneix els pics de Gestola (4860 m) i el Skhara (5183 m) a la paret del Bezengi. També realitzà primeres a cims d’altres zones com la nord del Ibn Sina (abans pic Lenin, 7134 m) al Pamir o el Jengish Chokusu (o pic Pobeda 7439 m) a la serralada del Tian Shan. Malgrat que a l’any 1936 se li hagué d’amputar part d’un peu, com a resultat de les greus congelacions que sofrí durant l’ascens al pic de Khan Tengri (7010 m) al Tian Shan, adaptà la seva forma d’escalar a aquesta discapacitat, i es mantingué actiu liderant expedicions i exercint, a més, d’instructor de muntanya. Escrigué diversos manuals d’escalada i llibres de temàtica alpinística.

Excursionisme, volum 360, pàgina 32, any 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada