Alfred Tonnellé, el pintor de la muntanya

A la segona edició de Souvenirs d’un Montagnard el comte Henry Russell parla de la seva primera ascensió al Mont Perdut, i de la bona sort que tingué al coincidir amb un jove afable, cordial, simpàtic i d’una sensibilitat extrema. Qui era aquell jove pensatiu i pàl·lid amb el que conversà llargament i que no tornà a veure mai més ? Louis Nicolas Alfred Tonnellé (Tours 1831-1858) fou un estudiós de la filosofia del llenguatge i de l’art. Fill de Louis Tonnellé, primer director de l’escola de Farmàcia i Medicina de Tours. Persona d'una vasta cultura: parlava alemany i anglès, llegia els clàssics directament de l’original i, a més, era un hàbil pianista. Estudià al prestigiós Lycee Louis Le Grand de Paris i fou deixeble del filòsof i teòleg Auguste Gratry. En l’àmbit de la filosofia del llenguatge traduí de l’alemany l’obra de Wilhelm von Humboldt De l’origine des formes grammaticales et de leur influence sur le développement des idées. En el camp de l’art fou l’autor de les obres Fragments sur l'Art et la Philosophie i Voyage artistique en Angleterre. Durant l’estiu de 1858 visità els Pirineus, realitzant la primera ascensió a la Forcanada o Malh des Pois, la segona al Cabrioules, pujant l’Aneto i el Mont Perdut, i continuant fins la Mediterrània, passant pel Sobrarbe, la Ribagorça, l’Aran, el Pallars, Andorra, la Cerdanya i el Conflent. L’octubre del mateix any morí d’una febre tifoide. A partir de les seves notes de viatge s’edità el llibre Trois mois dans les Pyrénées et dans le Midi de la France en 1858 (magníficament traduït al català per Garsineu Edicions). Es tracta d’un excel·lent llibre de viatges, i una obra mítica del Pirineisme, escrit per una persona erudita i de gran sensibilitat. Des del punt de vista alpinístic destaca la narració de l’ascensió a la Forcanada, on explica amb tot luxe de detalls la seva passió per la muntanya que l’enamorà. Com a mostra, s’adjunta el que va escriure la darrera vegada que la va veure, dalt del port de Benasque (l’original és en alemany): “Forcanada, la meva bella promesa, per què brilles tan serena i tan radiant en la llum del matí, i corones d’un pur i blavós vapor lleuger el teu front amable i sever ? Sembles més bella que mai. Estàs reconciliada amb el teu raptor, i li somrius en mirar-lo ?” Anys més tard el llibre arribà a les mans del bibliòfil Henri Beraldi, que el donà a conèixer en els cercles pirineistes. Sens dubte les cèlebres paraules del propi Beraldi, que també s’adjunten, es referien a Tonnellé: “l’ideal del pirineista és pujar, escriure i sentir. Si escriu sense pujar-hi, no pot fer res. Si puja sense escriure, no deixa res. Si puja i relata amb sequedat, no deixa més que un document que pot tenir, certament, un gran interès. I si, cosa rara, puja, escriu i sent, si en una paraula és el pintor d’una naturalesa especial, el pintor de la muntanya, i deixa un veritable llibre, és admirable”. Per cert, fou Beraldi, qui explicà a Russell qui era aquell jove pensatiu i pàl·lid, amb el que coincidí 50 anys abans. El coll d’Alfred,  prop de la Forcanada i del Tuc de Molières, ens el recorda.

Foto cedida pel Sr. Jacques Labarère de l’associació “Amis du Livre Pyrénéen”

Excursionisme, volum 369, pàgina 32, any 2012