Elizabeth Hawkins-Whitshed, que semblà una pellroja i escandalitzà a tot Londres

Una tarda d’estiu de 1881 Elizabeth Burnaby, esposa del coronel Frederick Burnaby, que es trobava a Chamonix per motius de salut, va fer una excursió col·lectiva a la Pierre Pointue. Arribats a aquest lloc, la majoria de participants retornà; tanmateix ella, una amiga i uns guies continuaren fins els Grands Mulets, on hagueren de fer nit. Malgrat que l’endemà s’hagué de calçar les botes sense l’ajut de la seva minyona, l’experiència l’entusiasmà tant, que l’any següent hi tornà, i pujà el Mont Blanc i les Grandes Jorasses. Aquests fets arribaren a oïdes de lady Bentinck, una de les seves bes-ties, que digué a la seva mare que calia que la senyora Burnaby deixés l’alpinisme, ja que estava escandalitzant a tot Londres i que, a més, semblava una índia pellroja. Desconeixem que hauria fet lady Bentinck si hagués sabut que l’Elizabeth, quan era lluny de les zones habitades i per caminar amb més comoditat, es treia la faldilla que portava per sobre dels pantalons, i que era una peça que les excursionistes de l’època havien de portar quasi per obligació. Sembla que l’Elizabeth no va fer gaire cas de lady Bentinck, ja que es mantingué activa en el món de l’alpinisme durant més de 20 anys. A més, en un dels seus escrits, digué que sentia una enorme gratitud per les muntanyes ja que l’havien alliberat de les cadenes del convencionalisme. Elizabeth Alice Frances Hawkins-Withshed (Londres 1860-Llandrindod, país de Gal·les 1934), també coneguda com Elizabeth Burnaby (1879-1886, pel matrimoni amb Fred Burnaby), Elizabeth Main (1886-1900, pel matrimoni amb John Frederick Main) i Elizabeth Aubrey Le Blond (a partir de 1900, pel matrimoni amb Francis Bernard Aubrey Le Blond) fou una alpinista, fotògrafa i escriptora pertanyent a una família de l’aristocràtica britànica d’origen irlandès. Realitzà nombroses primeres ascensions estivals i hivernals als Alps amb guies tan reconeguts com: Alexander Burgener, Edouard Cupelin i Emile Rey. A més, el 1900 i amb Evelyn McDonnell, protagonitzà la que es coneix com la primera ascensió femenina i sense guies de la història de l’alpinisme (travessa hivernal del Piz Palü). A finals dels anys 1890s, i amb el guia Joseph Imboden, explorà els Alps de Lyngen (Noruega), llavors un territori verge, fent una vintena de primeres ascensions. Se la considera una pionera en el camp de la fotografia i els documentals d’esports de muntanya, destacant les imatges que prengué en algunes de les seves ascensions i en curses de bobsleigh, trineus i patinatge, en algunes de les que també hi participà. L’any 1907 fundà i presidí, fins la seva mort, el Ladies Alpine Club (entitat que el 1975 s’integrà a l’Alpine Club). Va escriure una desena de llibres autobiogràfics i de muntanya. La punta Burnaby (4135 m), pic bessó del Bishorn (Valais), i l’Elizabethtinden (1325 m) als Alps de Lynden ens la recorden.