dimarts, 30 d’octubre del 2012

Paul Preuss, a la muntanya cal tenir principis

L’ús de cordes, mosquetons i pitons, com a elements de progressió més que de seguretat, experimentà un notable augment a principis del segle XX. Alguns alpinistes, com Paul Preuss, n’eren contraris, com ell mateix feu constar en alguns articles publicats en revistes de muntanya, on arribà a afirmar que els que utilitzaven mitjans artificials feien trampes. D’altres escaladors, com Tita Piaz o Hans Dülfer, veien amb bons ulls l’ús d’aquest material, i replicaren Preuss en d’altres publicacions. Dins la història de l’alpinisme aquest episodi es coneix com el debat dels pitons o Mauerhakenstreit, on hi destaca especialment l’article que Preuss publicà el setembre de 1911 a la revista Deutsche Alpenzeitung, on exposà els seu ideari en forma de 6 principis, que segons ell, havia de seguir tot alpinista: 1) Només es poden fer ascensions que es trobin per sota del nivell més alt de competència de l’escalador. 2) S’ha d’ascendir per on es sigui capaç de baixar. 3) Els mitjans artificials només queden justificats en situacions de perill sobtat. 4) L'ús dels pitons només es farà en situacions d'emergència i no com a base de l’ascensió. 5) La corda facilita l'ascens però mai serà un mitjà de progressió. 6) La seguretat s'ha de basar en la capacitat de l'escalador, i no en les ajudes artificials. Paul Preuss o Preuß (Altaussee 1886-Mandlkogel 1913) fou un alpinista i botànic austríac, pioner de l’escalada lliure, de l’alpinisme hivernal i de l’esquí de muntanya, i creador d’una de les ètiques de l’alpinisme més radicals de la història. Malgrat morir jove, tot obrint una via en solitari al Mandlkogel, realitzà més de 1200 ascensions, 150 primeres absolutes i 300 en solitari, moltes d’elles catalogades com de V grau, sobretot als Alps orientals, i més concretament a les muntanyes de Hoher Dachstein, Wilder Kaiser, Wetterstein, Silvretta i Dolomites. Destaquen les seves escalades a la cara oest del Totenkirchl, la cara est del Campanile Basso, la cara est del Crozzon di Brenta o l’aresta sud est de l’Aiguille Blanche. També fou un dels primers en utilitzar tècniques d’entrenament específiques per l’escalada, que li permetien, per exemple, aixecar-se amb un sol braç. La Cima Piccolissima de Lavaredo (Kleinste Zinne) o Torre Preuss ens el recorda. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada