George Everest, millor un el·lipsoide que una esfera

Al llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) Isaac Newton demostrà teòricament que la Terra no era una esfera perfecta, sinó que està lleugerament aplanada als pols. Aquesta afirmació creà una gran controvèrsia i, per demostrar si era o no correcta, l’any 1734 l’Acadèmia de Ciències de París organitzà expedicions a dos llocs de latituds molt diferents: Lapònia i Equador. L’objectiu era mesurar a cada indret un grau de l’arc d’un meridià (uns 110 km), emprant tècniques de triangulació. Malgrat que els resultats semblaven indicar que Newton tenia raó, el debat continuà ben viu. A principis del segle XIX la East India Company (EIC) impulsà el projecte topogràfic Great Trigonometric Survey (GTS), amb el que es volia cartografiar el subcontinent indi, determinant per triangulació un conjunt de paral·lels i meridians. La part més complicada va ser la mesura de la longitud dels més de 21 graus de l’arc del meridià terrestre (uns 2400 km) que va del cap Comorin (punt més meridional de l’Índia) fins l’Himàlaia, que s’anomenà Great Arc. La missió va ser encarregada al coronel William Lambton, que des de l’any 1818 va tenir com ajudant un jove oficial de cognom Everest. El coronel Sir George Everest (Crickhowell, País de Gal·les 1790-Londres 1866) va ser un geodesista, geògraf i topògraf britànic. El 1806, un cop acabà la seva formació a l’acadèmia militar de Woolwich, s’allistà a la EIC i marxà a l’Índia. A partir de 1813 realitzà importants tasques topogràfiques a l’illa de Java i per l'incipient servei de telegrafia de l’Índia. Aquests treballs cridaren l’atenció de Lambton, que el contractà com a assistent en cap del GTS. A partir de 1823 i 1830 va ser, respectivament, el superintendent del GTS (en substitució de Lambton) i el cap del departament de topografia de l’Índia. El GTS va ser un projecte costós, ja que, entre d’altres coses, calia transportar material pesant (el gran teodolit pesava 500 kg), construir torres de gran alçada, realitzar mesures nocturnes, etc. Així, per realitzar els treballs de camp era necessària la participació de centenars de persones, així com d'un nombre important de cavalls, camells i elefants. A més, de vegades, s’havien d’endinsar en zones infestades de tigres i serps, o en regions on la probabilitat de contreure malalties com el tifus o la malària era extremadament alta. De fet, durant els 25 anys que Everest treballà pel GTS, hagué de fer estades de recuperació d’un o més anys de durada, estant més d’un cop al llindar de la mort. L’any 1830 modelitzà la forma de la Terra amb la funció matemàtica d’un el·lipsoide, anomenat el·lipsoide d’Everest, que, amb algunes modificacions, han anat utilitzant els geodesistes de l’Índia, Malàisia i Pakistan. El 1843 finalitzà la mesura del Great Arc i tornà a la Gran Bretanya, on publicà el llibre An Account of the Measurement of Two Sections of the Meridional Arc of India, on presentà els resultats del Great Arc, i on confirmà definitivament que la tesi de Newton era correcta. L’any 1856 Andrew Scott Waugh, que substituí Everest com a superintendent del GTS i que mesurà l’alçada dels cims més representatius de l’Himàlaia, anuncià que el pic XV era el més alt de la Terra. Com desconeixia els topònims nepalès (Sagarmatha) i tibetà (Chomolungma), li posà el nom del seu predecessor. Així, doncs, la muntanya més alta de la Terra i l’el·lipsoide d’Everest ens el recorden.