El film Karakoram,
del cineasta i alpinista Marcel Ichac, guanyà el premi al millor curtmetratge de
la Mostra Internazionale d’Arte
Cinematografica de Venècia de l’any 1938. L’obra és el reportatge gràfic de
la primera expedició francesa a l’Himàlaia, que tenia per objectiu l’ascensió
del Gasherbrum I (8080 m). La pel·lícula il·lustra com era una expedició a
l’Himàlaia als anys 1930, destacant, per exemple, les imatges on es veu una corrua
de quasi 800 camàlics traginant 8 tones de material per la glacera de Baltoro. L’expedició
liderada per Henry de Ségogne, en la que hi participà, entre d’altres,
l’alpinista i inventor Pierre Allain, assolí la cota 6900 m, però no feu el cim,
bàsicament degut a que el monsó arribà tres setmanes abans del previst. El metge
de l’expedició era el doctor Arlaud que aconseguí que els alpinistes mantinguessin
en tot moment un perfecte estat de salut, tot realitzant, entre d’altres coses,
un intel·ligent i escrupolós control de les dietes. Jean Arlaud
(Romans-sur-Isère 1896 - Gourgs Blancs 1938) va ser un metge d’origen savoià
que jugà un paper clau en el desenvolupament del pirineisme d’entreguerres. Descobrí
el Pirineu essent estudiant de medicina de la universitat de Tolosa de
Llenguadoc. Realitzà primeres ascensions a algunes puntes com, per exemple, les
agulles d’Argarot i Franqueville, el pic de Bondidier o la Punta Buzón del Firé
als Mallos de Riglos. Però, sobretot obrí noves vies a diferents cims, destacant,
el Posets pel corredor Arlaud, la Dent d’Orlu per la cara sud, el Petit
Vinhamala per la via dels seracs i les crestes de Salenques, del Diablo i
d’Alba. L’any 1920, i dins l’estructura del Club Alpí Francès (CAF) de Tolosa, fundà
el Groupe des Jeunes (GDJ), que tenia per objectiu la divulgació de l’escalada
en el jovent, advocant per una evolució de l’alpinisme de l’època en la
direcció d’ascendir muntanyes sense guies i per vies de certa dificultat. Per
això, durant molts anys organitzà campaments de muntanya en diferents zones del
Pirineu, en els que es pujaven els pics més característics per múltiples vies. Realitzà
una important tasca de difusió de l’esquí de muntanya, esdevenint president de
la Fédération Pyrénéenne de Ski. A
més, durant l’expedició del Karakoram establí un rècord d’alçada a l’esquiar a 6700
m. Publicà els llibres Entraînament Sportif
a l’Alpinisme, Manuel d’alpinisme i
Manuel de Camping. Després de la seva mort i, a partir de les notes que
prenia a les excursions, s’editaren els famosos Carnets de Jean Arlaud. El pic de Jean Arlaud o del Puerto de Oô (3065
m), al costat del Gourgs Blancs, on va morir per un accident de muntanya, el
collado de Jean Arlaud al Posets i diferents vies o corredors com els d’Arlaud
al Posets i Arlaud-Souriac a la Punta Chausenque ens el recorden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada