Henri Barrio, les aparences enganyen

Durant la Segona Guerra Mundial molts jueus i soldats aliats van poder passar de la França ocupada a Espanya gràcies a la tasca, tot sovint heroica, dels membres de les xarxes d’evasió que operaven en diferents punts del Pirineu. S’han escrit moltes obres sobre aquest tema, però no està de més citar el llibre de Francesc Viadiu Entre el Torb i la Gestapo, que tracta d’una xarxa d’evasió que actuava a Andorra. A la vall d’Aspe n’hi havia una altra formada per membres de la Resistència francesa. Un d’ells era el reconegut pirineista Henri Barrio, que cap el 1942 va ser capturat per la Gestapo. Durant l’interrogatori, i en resposta a les qüestions referents a la seva activitat com a passador, Barrio respongué: Jo alpinista ? Mireu-me bé: tinc una mà i un peu amb només una falange, un genoll dislocat, un ull sense cristal·lí i el cor hipertrofiat. Vostès creuen que jo puc fer de passador ? Els que l’interrogaven estaven confusos: efectivament aquell no podia ser l’home que buscaven, però com dubtaven van decidir enviar-lo a Tolosa de Llenguadoc, per a què fos interrogat pels seus superiors. Durant el trajecte, però, Barrio s’escapolí saltant del tren en marxa, i es refugià a casa del pastor i escalador de la vall d’Aspe Pierre Bourdieu, que el 1922, descalç i sense corda, realitzà la primera ascensió al Capéran de Sesques. Henri Barrio (1912-1969) va ser un guia de muntanya i mestre d’escola bearnès. Malgrat tenir una constitució física deficient, va ser un dels millors escaladors del Pirineu del període d’entreguerres. Liderà la segona ascensió al corredor de Gauba, 44 anys després de que ho fessin Henri Brulle i Célestin Passet, i només dos dies abans que la cordada de François Cazalet i Robert Ollivier també ho aconseguís. Una altra de les seves grans fites va ser la primera ascensió al Vinhamala per la cara Nord. Va ser mestre d’escola d’un llogaret proper al municipi de Sarrance (vall d’Aspe), on junt amb el també mestre Jean Dutech, aplicà mètodes pedagògics avançats a la seva època, que afavorien el contacte dels alumnes amb la natura. Així, per exemple, impartien classes d’iniciació a l’esquí, o feien excursions botàniques i itineraris de natura per identificar i reconèixer rastres d’animals. Fidel al seu ideal de que el muntanyisme havia de ser una activitat popular i no reservada només a una elit, durant molts anys organitzà campaments de muntanya per joves, on s’inculcaven valors tan importants com la solidaritat i la tolerància. Una de les petites agulles d’Ansabère, la Punta Barrio, i diferents vies d’escalada com les clàssiques Barrio-Bellocq a la cara Nord del Vinhamala i a la Punta de Aragón (Midi d’Ossau), ens el recorden.