Pierre Gaspard, si llisca descalça’t

El 28 d’agost de 1970 Marguerite Brevoort i el seu nebot William A. B. Coolidge van pujar al Pic Central de la Meije o Doigt de Dieu (3973 m). En arribar-hi s’adonaren que no havien assolit el cim més alt, ja que aquest és el Grand Pic (3984 m), que s’alça a l’extrem oest d’una llarga i esmolada aresta que separa ambdós pics. Christian Almer, que guiava l’expedició, considerà que no era possible progressar per aquesta aresta i no continuaren. Durant set anys unes vint cordades amb alpinistes i guies de renom intentaren endebades fer el Grand Pic. Tot canvià a finals de setembre de 1876 quan Henri Duhamel i els guies François Simond, Edouard Cupelin i Pierre Gaspard ho intentaren pel vessant sud. Aquest cop s’enfilaren per l’aresta del Promontoire però no superaren l’actualment coneguda com piràmide de Duhamel (3460 m). Curiosament, dies després Duhamel envià una carta al president del Club Alpí Francès (CAF) on afirmava que la Meije no podia ser escalada. El 4 d’agost de 1877 el jove de 19 anys Henri Emmanuel Boileau, baró de Castelnau, i els guies Pierre Gaspard (pare i fill) van fer un nou intent pel vessant sud. Arribats a la piràmide de Duhamel, Castelnau, en veure que el pare Gaspard no volia continuar, li digué que pujaria sol. Després d’una apassionada discussió, Gaspard va prendre la iniciativa, es descalçaren per guanyar adherència i superaren els metres més difícils de l’actualment coneguda com muralla de Castelnau. Tanmateix, van abandonar perquè anaven justos de temps. El 16 d’agost de 1877 hi tornaren i, després de superar tots el entrebancs, finalment van fer el cim. La Meije va ser la darrera gran muntanya dels Alps a ser escalada. La transcendència d’aquesta empresa va ser tan gran per l’alpinisme francès que a partir del 1898, i durant molts anys, la insígnia del CAF va ser una reproducció de la cara nord de la Meije. Pierre Gaspard (Saint Christophe en Oisans 1834-1915) va ser un pastor, caçador d’isards i guia de muntanya de l’edat d’argent de l’alpinisme. Fou un gran coneixedor del massís dels Écrins, on hi realitzà nombroses primeres i hi exercí de guia fins poc abans de morir. Les seves ascensions el convertiren en una figura llegendària coneguda amb el sobrenom de Gaspard de la Meije. Alguns dels seus quinze fills (Pierre, Maximin, Casimir, Devouassoud, Joseph i Alexandre) també van ser guies. El pic Gaspard (3883 m), que pujà amb Duhamel l’any 1878, ens el recorda.