divendres, 16 de novembre del 2018

Giusto Gervasutti, era i anava molt fort


L’any 1937 Vitale Bramani va treure al mercat la primera sola Vibram. Es tractava del model Carrarmato, encara vigent, que recorda el sistema de tracció per eruga d’un tanc. L’invent consistí en gravar a la pròpia sola un conjunt harmònic de reblons i cavitats de goma que garantien alhora un drenatge adient i una bona adherència en roca. A més, per millorar-ne la resistència, s’aplicà un procés de vulcanització que s’implementà a la fàbrica de pneumàtics Pirelli. Giusto Gervasutti fou un dels primers a utilitzar soles Vibram. A la seva autobiografia Scalate nelle Alpi explica que un dia d’estiu de 1937, mentre baixava per la Mer de Glace amb unes botes amb sola Vibram, uns alpinistes, en creuar-se’l, se sorprengueren de veure’l amb un calçat com aquell. A més, un dels guies li digué: Vous êtes bien mal chaussé, Monsieur! Giusto Gervasutti (Cervignano del Friuli 1909-Mont Blanc de Tacul, 1946) va ser un alpinista i esquiador italià. Començà a escalar de ben jove a les Dolomites i als Alps Càrnics i Julians. L’any 1931 s’instal·là a Torí i de seguida s’introduí en els cercles alpinístics piemontesos. Gràcies a una depurada tècnica i mentalitat sestogradistes va fer escalades als Alps Occidentals d’un compromís extrem i d’una gran dificultat tècnica, que fan d’ell un dels pares de l’alpinisme modern. D’entre les seves primeres destaquen la de l’any 1934 amb Renato Chabod al Mont Blanc de Tacul pel corredor NE. Les del període 1934-36 amb Lucien Devies al pics d’Olan per la paret NO, Gaspard per la llarga cresta SE i Ailefroide Occidental per la cara NO. La de l’any 1938 al pic Gugliermina per la paret SO amb Gabriele Boccalatte. La de 1940 amb Paolo Bollini al Mont Blanc pel pilar Nord de Freney. La seva obra mestra data de l’any 1942, quan amb Giuseppe Gagliardone, va fer les Grans Jorasses per la cara Est. Com a esquiador participà a la prestigiosa prova d’esquí de muntanya trofeu Mezzalama. A la crònica de l’edició de l’any 1933 un periodista es referí a ell com il fortissimo, sobrenom que va fer fortuna. El 16 de setembre de 1946 morí al Mont Blanc de Tacul com a resultat d’una desafortunada maniobra de ràpel. La Scuola Nazionale di Alpinismo Giusto Gervasutti del CAI de Torí, el refugi bivac Gervasutti al massís del Mont Blanc, el pilar i el corredor Gervasutti al Mont Blanc de Tacul o el corredor Gervasutti a la Tour Ronde ens el recorden.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada