diumenge, 24 de maig del 2020

Henriette d’Angeville, voler és poder

Katharine Richarson fou una de les millors alpinistes de finals del segle XIX. La seva excel·lent forma física li permetia emprendre ascensions de gran dificultat d’una manera excepcionalment. Tant és així que algun dels seus guies deien d’ella que ni dormia, ni menjava, però que caminava tan de pressa com el diable. A partir de 1890 realitzà nombroses ascensions amb Mary Paillon. Tanmateix, set anys després ambdues deixaren el muntanyisme d’elit a causa d’uns greus problemes de visió de Paillon, qui continuà lligada al món de  l’alpinisme col·laborant en diferents revistes de muntanya com l’Alpine Journal i la Revue  Alpine. Destaquen les seves biografies d’algunes pioneres de l’alpinisme com Meta Brevoort, Isabelle Charlet-Straton, la mateixa Katherine Richardson i Henriette d’Angeville, la segona dona que pujà el Mont Blanc. Henriette d’Angeville (Semur-en-Auxois 1794, Lausana, 1871) fou una aristòcrata francesa, establerta a Suïssa. Gran aficionada al muntanyisme, que practicà fins que tingué prop de setanta anys, de ben jove es proposà fer el Mont Blanc, fita que assolí el 4 de setembre de 1838. Malgrat que molts familiars i amics l’intentaren dissuadir, en considerar que la pràctica del muntanyisme estava reservada als homes, d’Angeville tirà endavant el seu projecte de forma metòdica. S’entrenà, es documentà, demanà consell al seu metge, es va fer confeccionar un vestit especial, que pesava uns set quilos, i va fer testament. A finals d’agost de 1838 marxà a Chamonix, on contractà sis guies i sis camàlics. D’Angeville refusà qualsevol ajut, ja que volia arribar al cim pels seus propis mitjans. Un cop a dalt deixà escrit sobre la neu el lema “voler és poder”. De tornada a Chamonix fou rebuda com una heroïna i l’endemà organitzà un sopar, on Marie Paradis (la primera dona que pujà el Mont Blanc) assistí com a convidada d’honor. L’any següent va escriure l’opuscle Le Carnet Vert, il·lustrat per notables artistes, on relatà la seva aventura. Malgrat que d’Angeville no fou la primera dona que va fer el Mont Blanc, si seguim el criteri del bibliòfil Henri Beraldi, segons el qual el bon pirineista és aquell que puja, escriu i sent, d’Angeville seria, sens dubte, la primera alpinista de la història. Un carrer a la localitat d’Hauteville-Lompnes, on hi ha el castell que va pertànyer als d’Angeville, ens la recorda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada