L’abril
de 1876 es creà a Bordeus la secció Sud-oest del Club Alpí Francès (CAF). Entre
els seus fundadors destaquen figures cabdals de la història del Pirineisme, com Franz Schrader, Henri Brulle, el
comte de Saint-Saud, Adrien Bayssellance o Léonce Lourde-Rocheblave. Un dels
primers objectius de l’entitat fou la construcció d’un abric-refugi prop del
Mont Perdut. Lourde-Rocheblave presentà un enginyós estudi
preparatori, on no hi faltava ni llar de foc ni un dormitori desmuntable fet
amb xarxes. La solució final, però, consistí en una senzilla balma tancada per
un gruixut mur de pedra, obra que dirigí el comte Henry Russell. Aquesta, que
es troba a uns 2900 m al vessant sud-oest del Cilindre, s’inaugurà el 1877. Tanmateix,
les dures condicions climàtiques del lloc i alguns actes vandàlics van fer que l’obra
es deteriorés en poc temps. Per aquest motiu la secció Sud-oest del CAF es
plantejà construir un refugi a la bretxa de Tucarroya (2666 m). Lourde-Rocheblave,
amb l’assessorament de l’arquitecte Alphonse Blaquière, liderà el projecte
d’aquest edifici, que s’inaugurà l’any 1890. El refugi, que és el més antic del
Pirineu, és el primer d’una generació que destaca per la seva solidesa,
absència de grans obertures i un sostre en forma de volta d’arc apuntat o ogival.
Així, per exemple, els refugis Packe, Bayssellance, Ledormeur o l’antic d’Ulldeter
s’edificaren seguint aquest patró. Léonce Lourde-Rocheblave (Orthez,
1847-Bordeus, 1898) fou un pirineista bordelès,
fill d’un influent pastor protestant, que s’establí al Béarn. L’any 1874
publicà amb Franz Schrader, de qui fou gran amic, un mapa inèdit a escala
1:40000 de la zona de Gavarnie i el Mont Perdut. Essent vicepresident de la
secció Sud-oest del CAF, impulsà la construcció d’un observatori meteorològic a
Gavarnie, així com el traçat i manteniment de camins de muntanya, com els que porten
als refugis de Tucarroya o al de Bayssellance. També participà en diferents
comissions d’avaluació i selecció de guies que, en aquells anys, regulava el
CAF. El refugi de Tucarroya, també anomenat de Lourde-Rocheblave, i la punta
Lourde-Rocheblave (3104 m), prop dels Gourgs Blancs, ens el recorden.
Foto original presa pel fotògraf suís Frédéric
Boissonnas, cedida alhora per Florian Jacqueminet, de la Revue pyrénéenne, i per
Isabelle Boeuf de l’Atelier iCOM 2000 de la ciutat de Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada