Al llibre Els conqueridors de l’inútil Lionel Terray narra que el 6 d’agost de 1957, estant a Grindelwald, s’adonà que quatre escaladors feien la paret nord de l’Eiger. Donat que progressaven molt a poc a poc i les previsions meteorològiques eren dolentes, pensà que es retirarien. Poc s’imaginava Terray que cinc dies després pujaria l’Eiger per la via normal, junt amb una trentena llarga d’alpinistes de primera línia i de diferents nacionalitats, per intentar salvar els quatre escaladors. Dins l’equip de rescat hi havia el suís Robert Seiler, que havia fet la cinquena de la nord de l’Eiger, els italians Riccardo Cassin i Carlo Mauri; així com alguns dels més grans especialistes en rescats de muntanya del moment, com el polonès Jerzy Hajdukiewicz, el suís Erich Friedli, que inventà el primer cargol de gel, i l’alemany Ludwig Gramminger, sens dubte el més experimentat de tots. Liderats per Friedli i Gramminger se seguí una estratègia, bastant habitual a l’època, que consistia a baixar un alpinista mitjançant un cable d’acer que anava enrotllat a un cabrestant. Quan el rescatador trobava el ferit se’l carregava a l’esquena amb un talabard especial i finalment se’ls pujava. L’agost de 1957 només s’aconseguí salvar Claudio Corti. Per això calgué baixar Alfred Hellepart, un fornit col·laborador de Gramminger, 360 metres per la paret nord de l’Eiger. Ludwig “Wiggerl” Gramminger (Munic, 1906-1997) fou un alpinista i pioner dels rescats de muntanya. Excel·lent escalador, entre finals de 1920 i principi dels 1930, fou company habitual d’escalada d’Anderl Heckmair, que l’any 1938 va fer la primera a la nord de l’Eiger. L’any 1925 s’incorporà a la Bergwacht Bayern (servei de rescat de muntanya adscrit a la Creu Roja bavaresa), on participà en més d’un miler de salvaments, sobretot als Alps Bavaresos. A part d’ajudar a organitzar el servei de rescat que llavors es trobava a les beceroles, desenvolupà i millorà diferents ginys, com el cabrestant, el cable d’acer o un trineu per transportar ferits (conegut com a akja). Fins i tot inventà el seient de Gramminger, un talabard que servia per traslladar ferits i que es carregava a l’esquena del rescatador. Explicà les seves vivències i coneixements al llibre Das gerettete Leben. Un carrer de la ciutat de Munic ens el recorda.
Equip de rescat bavarès de l’Eiger de l’agost de 1957. Gramminger i Hellepart són el tercer i el segon per la dreta. Foto cedida per Hermann Huber (tercer per l'esquerra) i la Bergwacht Bayern (Copyright: Bergwacht Bayern/Archiv Gramminger).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada