Griffith Pugh, per fer cim cal estudiar

Entre 1921 i 1952 es van fer vuit expedicions a l’Everest (set britàniques i una suïssa), en les que la cota màxima assolida fou de 8600 m. Calia tenir més coneixements de fisiologia a grans altures i disposar d’una millor tecnologia d’oxigen artificial per superar els darrers 300 metres, que restaven per fer el cim (8849 m). L’any 1951 el Joint Himalayan Committee (JHC), entitat que organitzava les expedicions britàniques a l’Himàlaia, contactà amb el fisiòleg Griffith Pugh, investigador del National Institute of Medical Research de Londres, convidant-lo a formar part de les expedicions al Cho Oyu de l’any 1952 i l’Everest del 1953. A la primera, que alpinísticament no fou gaire reeixida, Pugh analitzà els sistemes d’oxigen artificial i el material de muntanya. A més, estudià els canvis en alguns paràmetres fisiològics d’individus que s’aclimataven. A l’informe, que posteriorment presentà al JHC, donà pautes sobre la higiene, la durada de l’aclimatació, la dieta (rica en hidrats de carboni), el nombre de litres d’aigua que calia beure al dia per combatre la deshidratació (3 litres). Altrament, redissenyà el sistema de respiració artificial perquè donés un cabal d’oxigen que fos el doble del que llavors s’utilitzava i aconsellà subministrar oxigen quan es dormia a grans altures. També suggerí idees per disposar de fogonets més eficients per fondre la neu i per millorar l’aïllament tèrmic de la roba de muntanya, les botes i les tendes de campanya. Totes aquestes recomanacions van ser acceptades pel JHC i foren decisives perquè l’any 1953 Tenzing Norgay i Edmund Hillary fessin l’Everest. Lewis Griffith Cresswell Evans Pugh (Shrewsbury 1909 - Harpenden 1994) fou un fisiòleg britànic pioner en el camp de la medicina d’alta muntanya i de l’esport. A més de les expedicions anteriors, l’any 1956 participà en la Commonwealth Trans-Antarctic Expedition, on realitzà estudis sobre l'adaptació i la tolerància al fred. L’any 1960 Pugh i Edmund Hillary lideraren la Himalayan Scientific and Mountaineering Expedition (Silver Hut), que tenia per objectiu fer estudis fisiològics sobre l’adaptació a grans altures (més de 6000 m) durant un llarg període de temps (fins a 9 mesos). Des del punt de vista alpinístic es va fer la primera ascensió a l’Ama Dablam (6812 m) i s’intentà, sense èxit, el Makalú (8463 m). A partir de la informació recopilada, Pugh postulà que des del punt de vista fisiològic era possible fer l’Everest sense cap suplement d’oxigen, com demostrarien Peter Habeler i Reinhold Messner l’any 1978.

Foto cedida per John Appleby, editor del blog Footless Crow (http://footlesscrow.blogspot.com)