dijous, 1 de maig del 2025

Melchior Anderegg, un emperador dels Alps

El 15 de juliol de 1865, coincidint amb la primera ascensió al Matterhorn, una cordada formada per George Spencer Mathews, Adolphus Warburton Moore i Frank i Horace Walker, amb els guies i cosins, Jakob i Melchior Anderegg, va fer la primera al Mont Blanc per l’esperó de la Brenva; sens dubte una de les grans fites de la història de l'alpinisme. En dos dies, van remuntar la glacera de la Brenva fins a arribar al coll de Moore. Més endavant, avançaren asseguts “a cavall” pel llom d’una llarga i esmolada cresta glaçada. Abans d’arribar al coll de la Brenva i fer el Mont Blanc, aconseguiren obrir-se pas a través d’una inquietant barrera de seracs. En un article publicat a l’Alpine Journal, el desembre de 1866, A. W. Moore explicava que els dos guies es complementaren de manera exemplar. Així, Jakob liderà la cordada en els passos més delicats de la cresta, mentre que Melchior, que inicialment dubtava de la viabilitat de l’empresa, demostrà una gran intuïció en trobar una ruta segura per superar la barrera de seracs. Melchior Anderegg (Zaun, Meiringen, 1828 – Hausen, Meiringen, 1914) va ser un guia suís de l’Oberland bernès, considerat una de les figures més importants de les edats d’or i d’argent de l’alpinisme. Guià alpinistes de renom com Leslie Stephen, Frank Walker i els seus fills, Lucy i Horace Walker. Destacava per la seva prudència i seguretat a la muntanya, així com pel seu talent com a tallista en fusta. Anderegg visqué als llogarets de Zaun i Hausen, al municipi de Meiringen, prop dels emblemàtics salts d’aigua de Reichenbach, escenari on Arthur Conan Doyle situà el clímax de l’episodi El problema final, en què Sherlock Holmes i el professor Moriarty cauen al buit en una lluita mortal. Melchior Anderegg protagonitzà nombroses primeres ascensions, entre les quals destaquen el Rimpfischhorn (4.199 m), l’Alphubel (4.206 m), la Dent d’Hérens (4.173 m), la Parrotspitze (4.432 m), el Zinalrothorn (4.221 m) i la Punta Walker (4.208 m). A més, el 22 de juliol de 1871, guià Lucy Walker en la primera ascensió femenina al Matterhorn. Les paraules que Edward Whymper li dedicà al llibre Scrambles amongst the Alps, ens el recorden: Qui és Melchior Anderegg? Aquells que ho pregunten no han estat als Alps suïssos, on el seu nom és tan conegut com el de Napoleó. Melchior, també, és un emperador, un veritable príncep entre els guies. El seu imperi es troba a les neus eternes i el seu ceptre és un piolet.

Fotografia de Melchior Anderegg, circa 1879, feta per Carl Gölz. Col·lecció del museu Alpí de Suïssa (ALPS). Reproduïda amb permís del museu.

dilluns, 24 de febrer del 2025

Meta Brevoort, deu anys donen per molt

L’estiu de 1868, el guia Christian Almer va regalar una gossa a William Augustus Brevoort Coolidge, aleshores un jove de setze anys, en veure’l abatut perquè l’expedició a l’Eiger (3967 m), on participaven ell i la seva tia, Meta Brevoort, no va fer el cim. L’animal, anomenat Tschingel, acompanyà el duo Brevoort-Coolidge en nombroses ascensions, pujant a més de trenta grans cims dels Alps, entre ells el Mont Blanc. Les seves proeses cridaren l’atenció dels socis de l’Alpine Club (AC), que van acordar nomenar-la membre honorària d’aquesta entitat. En to irònic, Meta assenyalà que Tschingel era l’única femella d’un club que no admetia dones (ho faria a partir del 1974). Cal dir que, Brevoort estava especialment sensibilitzada per aquest tema, perquè va haver de publicar un article sobre la seva ascensió al Bietschhorn (3.934 m) a l’Alpine Journal amb el nom del seu nebot, ja que les dones no podien signar articles en aquesta revista, editada per l’AC. Marguerite Claudia ‘Meta’ Brevoort (Nova York, 1825 - Dorking, comtat de Surrey, 1876) fou una aristòcrata nord-americana d’ascendència holandesa. De ben jove, s’implicà en organitzacions de caràcter social, com el Colored Orphan Asylum, un orfenat que acollia nens afroamericans. Tanmateix, el sagnant episodi dels Draft Riots (revoltes de reclutament) ocorregut a Nova York el juliol de 1863, en què l’orfenat va ser incendiat, juntament amb motius personals, van portar-la a traslladar-se a Europa amb la seva germana i els seus nebots. Preocupada per la salut de William, Meta començà a practicar muntanyisme amb ell, convençuda que aquesta activitat l’ajudaria a enfortir-se. Tot i començar de zero, en només deu anys, es van convertir en dos dels millors alpinistes de l’anomenada edat d’argent de l’alpinisme, sovint guiats per Christian Almer. Brevoort va fer dotze primeres absolutes, especialment als Écrins, aleshores un territori desconegut, destacant el pic Central de la Meije (3973 m), el Râteau (3.809 m) i l’agulla septentrional d’Arves - Bec Sud (3.358 m). També va la primera a l’Eiger per l’aresta sud-oest. A més, va fer catorze primeres femenines, destacant les Grandes Jorasses (4208 m), el Weisshorn (4505 m), la Dent Blanche (4358 m) i la travessa del Matterhorn (4478 m). Brevoort també va ser una pionera en ascensions hivernals, fent primeres al Wetterhorn (3.690 m) i la Jungfrau (4158 m). Les puntes Brevoort (3.765 m) i Marguerite (3.262 m) als Écrins ens la recorden.

Fotografia de la “Tschingel Company”, circa 1874. D’esquerra a dreta: Christian Almer, W. A. B. Coolidge, Meta Brevoort, Tschingel i Ulrich Almer. Domini públic. Via Wikimedia Commons.